Vaig pas­sar uns quants anys de la meva joven­tut entre­nant cana­lla. I en no poques oca­si­ons, vaig par­ti­ci­par en aca­lo­ra­des dis­cus­si­ons amb alguns dels meus com­panys sobre el paper de la com­pe­tició en l'esport for­ma­tiu. Sobre la neces­si­tat d'esta­blir meca­nis­mes per evi­tar victòries exces­si­va­ment exa­ge­ra­des con­tra altres equips en una etapa en què, almenys des del meu punt de vista, hi ha altres aspec­tes molt més impor­tants. Parlo de la tècnica indi­vi­dual, del joc col·lec­tiu, però sobre­tot d'incul­car valors, de for­mar per­so­nes i d'apren­dre a gua­nyar i a per­dre. Lliçons que ser­vei­xen per a tots els esports, però sobre­tot, per a tota la vida.

Aquests records i aques­tes refle­xi­ons em vénen al cap a propòsit d'una notícia lle­gida fa pocs dies en un altre diari espor­tiu. Un repor­tatge sobre un equip de fut­bol d'ale­vins que comp­tava els seus par­tits per victòries exa­ge­radíssi­mes i que, poques set­ma­nes abans, havia gua­nyat un rival per 24 gols a 0.

Estic segur que als pares d'aquells nens els farà molta il·lusió guar­dar el repor­tatge i emmar­car-lo. Però no puc evi­tar pen­sar en els pares i els juga­dors de l'altre equip. Nens que un dis­sabte al matí van sor­tir il·lusi­o­nats de casa per jugar un par­tit del seu esport pre­fe­rit, i que hi van arri­bar amb el cap cot i poques ganes de tor­nar-hi. I pares abo­cats a la no sem­pre fàcil però indis­pen­sa­ble tasca de donar-los con­sol i fer-los veure que del que es tracta, en aquests moments de la pel·lícula, és d'apren­dre i pas­sar-ho bé.

La meva visió com a entre­na­dor no ha variat ni una coma ara que em toca viure aques­tes situ­a­ci­ons com a pare. No dis­fruto gens quan el meu fill, en el seu pri­mer any de com­pe­tició, perd d'una car­re­tada. Però sos­pito que tam­poc ho faré si, més enda­vant, és ell qui gua­nya els par­tits atro­pe­llant els rivals. El que m'agrada és veure com s'enganxa a l'esport que ha triat, i com aprèn a botar, a xutar o al que sigui al mateix temps que li ense­nyen valors com els de com­par­tir i ser soli­dari. Con­cep­tes que, en aques­tes edats, no depe­nen de per­dre de cent o gua­nyar de mil.