El resort d'estiueig de Stalin, Sotxi, s'ha convertit en una plataforma ideal perquè Putin pugui tornar a posar Rússia en el tauler d'escacs internacional, aquesta vegada gràcies a uns Jocs Olímpics d'hivern. Possiblement, objectivament parlant, ni el país té en aquests moments capacitat per acollir un esdeveniment d'aquesta magnitud, ni l'emplaçament era l'ideal per a uns Jocs d'hivern –de fet, Sotxi estava aïllat per carretera fins no fa gaire–. Però, ja se sap que la concessió dels grans esdeveniments esportius va més lligada a la geopolítica que, segurament, a la capacitat econòmica real i la solvència dels seus candidats. Com pagarà Rússia la inversió descomunal que ha suposat organitzar aquests Jocs? Ni Déu ho sap. Vladimir Putin necessita l'esport per allunyar de l'opinió pública els fantasmes que han marcat els seus anys de govern –massa i tot–: les lluites amb els oligarques, la corrupció enquistada i sistematitzada, la repressió de periodistes no afins i de músics com les Pussy Riots, la permissivitat amb el caos ucraïnès i, sobretot, les seves involucions en matèria d'igualtat de sexe, que han provocat més d'una absència destacada en la cerimònia inaugural. Un gran esdeveniment esportiu –i Rússia n'acollirà molts més, a partir d'ara, entre els quals una prova de fórmula 1 i una copa del món de la FIFA– pot esdevenir una façana fantàstica per tornar a posicionar globalment països amb clares mancances democràtiques i socials. De fet, la història olímpica i dels mundials de futbol ens n'han donat alguns exemples, de l'Alemanya de Hitler a l'Argentina de Videla. Avui, a banda de Rússia, el cas més recent i reeixit el trobem a l'Orient Mitjà: els aficionats al futbol observem encuriosits com Qatar s'ha fet, amb un tres i no res, un espai en el nostre imaginari col·lectiu amb les inversions en clubs de futbol europeus, sobretot el FC Barcelona. Inversions per acollir esdeveniments esportius que ja daten del 1995, quan van organitzar el mundial sub-20 de futbol. Els utòpics continuaran dient que política i esport no van lligats, però l'evidència traeix aquesta idea idíl·lica d'un esport net de corrupteles i, sobretot, jocs de mitges veritats.