Contents? És clar que sí, només faltaria! Tot i que guanyar l'Athletic de Bilbao al seu estadi acabat d'estrenar tampoc és gran cosa. Es poden exagerar els titulars i parlar de gesta per haver estat el primer equip que guanya al nou San Mamés. Però si no fa ni un any que el van inaugurar! Per victòries sonades a la Catedral antiga del futbol la de l'Espanyol amb Amas, Marcial, Re, Rodilla i José Maria i els tres gols del que la temporada següent se n'aniria al Barcelona, Marcial. Sincerament, per mi aquesta temporada és de transició. Tan bon punt s'acabi (i s'acabarà sense patir gens) caldrà fer les coses molt bé. Ara mateix hi ha sobre la taula les renovacions de Kiko Casilla i Sergio García, els dos millors diumenge passat. Pel que fa al primer tenen l'exemple de com va acabar el serial de Kameni. Se'n podria haver tret una picossada, però se'n va anar tard i malament. Per tant, crec sincerament que ara és l'hora. De vendre, si es pot i paguen bé, és clar. El cas del davanter és diferent. Diuen que la seva fitxa anual gira al voltant del milió d'euros. Molt bé. Els tres jugadors vinguts de baix (i que aguanten el mig del camp tenen uns emoluments que estan al voltant dels dos-cents mil euros. I pregunto: qui es recorda de Verdú? Un bon jugador que amb trenta anys i tota la legitimitat del món va voler fer caixa i va preferir cobrar més i marxar. I ara es pot trobar que si el Betis baixa (molt probable) ell s'emporti tots els cops, ja que és l'estrella de l'equip. Sergio García, legítimament i als trenta anys, també vol fer caixa. Però resulta que l'Espanyol, encara ara, és dels pocs clubs de futbol que no fa bestieses. El pes de l'economia del club és molt feixuc, costarà molt aixecar-lo i caldrà molta paciència abans no es tingui un projecte engrescador i lliure d'hipoteques. És la realitat. I els bons jugadors són els primers que haurien de tenir-ho en compte.