La revista francesa So Foot ha editat aquest hivern un magnífic número especial titulat, “Best of Culture”, en el qual repassa la interacció entre el futbol i les diverses expressions culturals, com el cinema, la música i la literatura. Un dels molts exercicis que es practiquen al llarg de les 212 pàgines és el de recuperar entrevistes fetes fa uns anys per escriptors o directors de cinema a entrenadors i jugadors de primer nivell.

Una de les propostes més atractives és la trobada que el 1987 va propiciar Libération, entre la novel·lista, dramaturga, guionista i directora de cinema Marguerite Duras i l'actual president de la UEFA i un dels millors futbolistes europeus de tots els temps, Michel Platini. En un moment de l'entrevista, totalment recomanable, Duras interroga Platini sobre què és el que marca la diferència entre un futbolista genial i un jugador simplement molt bo. La resposta és curta i concisa: “Certament, els entrenadors que van tenir.” M'afegeixo a la tesi de Platini, que situa en l'aprenentatge i en el magisteri dels tècnics la clau de volta del salt de qualitat d'un jugador respecte d'un altre. I l'etapa en què s'ha de començar a posar major incidència en aquest procés és en el futbol formatiu, sobre tres grans pilars: destreses motores, habilitats tècniques i coneixement del joc.

No és, però, una tasca fàcil. Suposa iniciar un procés en què s'han de construir els fonaments sobre els quals s'edificarà el jugador, el que significa que els progressos no tindran un ritme regular –que és el que passa quan es treballa amb infants de curta edat– i que l'objectiu, que no és altra que l'enriquiment i l'evolució dels futbolistes, s'enfoca a llarg termini. Aquests dos factors fan que, ja sigui per la pressió externa o interna, l'entrenador tingui la temptació de prendre dreceres i buscar recompenses a més curt termini. És doncs, com sempre passa, la capacitat de mantenir la constància, la confiança en una idea de joc, en una metodologia, a saber fer entendre el perquè de les coses, la que ens permetrà ajudar els futbolistes a estar més ben preparats per als propers reptes, entre els quals hi ha el de posar el seu talent individual al servei del joc i l'aposta col·lectiva de l'equip. Precisament en la mateixa entrevista, Duras i Platini debaten sobre aquest punt, i el president de la UEFA ho posa sobre la taula amb un coherència absoluta: “El gol, la finalitat del futbol, és fer guanyar l'equip, no fer-me guanyar a mi tot sol. I tots estem a la disposició d'un equip.” És la comprensió d'aquest punt, el de la solidaritat, el que demostra la maduresa tàctica dels jugadors i és un dels factors decisius que permet oferir moments de grandesa als equips i al futbol.