L'altra cara del City-Barça
de vegades,
els diners no van lligats amb el sentit comú
Mentre una làmpada heretada de la meva àvia pampallugueja fent un joc sensual d'ombres vietnamites, el piano ebri de Tom Waits decora l'escena amb el ball arítmic de les tecles negres. La ciutat dorm i segueixo bevent sol al sofà. Sempre faig el mateix. Quan acaba un partit de Champions en què he vist l'abisme, danso un tango amb una copa buida.
Manchester City-Barça. Prenc la llibreta i anoto idees sense lògica. Primer de tot, em pregunto sense esperar resposta, cal que certs futbolistes insisteixin a fer celebracions en què ignoren els companys per glorificar-se a si mateixos? Em molesta, i ara que vaig un xic begut, puc afirmar amb fermesa que estimo els meus amics i que aquest posat em treu de polleguera. Seré un clàssic, però prefereixo les explosions d'energia de Stòitxkov i les pinyes furibundes de tota la plantilla. La resta em sembla explicitar l'evidència: que certs futbolistes es creuen el centre del món i que els hem de riure les gràcies. En segon lloc, seria espaterrant que una lladre danesa entrés a robar a casa meva amb un antifaç vermell. Me'n vaig del tema. Seguim amb el partit. Torno a emplenar la copa i els glaçons fan petits espetecs. El Barça fa la sensació de capacitació per lluitar per la Champions, però hi diviso la falta de l'excel·lència que ha tingut les temporades d'èxtasis continental. No sóc pessimista perquè bec, al contrari, l'alcohol m'enerva un optimisme gratuït, però intueixo que ens falten petits retocs per aixecar l'orelluda. De tota manera, crec en l'evolució del joc, estem al 2014, i pot ser la darrera Champions que disputem com a estat membre de la UE. Aprofitem-ho. Finalment, i tanco ràpid la paradeta perquè sostinc el vas amb incertesa, m'agradaria preguntar al City com poden encarar uns vuitens de final amb Demichelis al centre de la defensa. Senyor Pellegrini, potser la falta era fora de l'àrea, però l'àrbitre no ha fet l'alineació del seu equip. Ho dic perquè, de vegades, els diners no van lligats amb el sentit comú. En fi, tanco la llibreta i me'n vaig cap a l'habitació fent tentines com l'Escartín sobre la bicicleta. Demà ja acabaré l'article.