Opinió

15 de febrer del 2004

Quan Marco Pan­tani va acon­se­guir les victòries que el van con­ver­tir en un gran del ciclisme, entre els anys 1997 i 1999, aquest diari no exis­tia. Només vam poder ser tes­ti­mo­nis direc­tes de dues tem­po­ra­des, la 2002 i 2003, en què Pan­tani va inten­tar tor­nar a un nivell accep­ta­ble en el Giro –un aban­do­na­ment i un 14è lloc en la gene­ral–. L'única por­tada en què vam poder dei­xar constància del que havia estat el ciclista italià va ser la de l'endemà de la seva sob­tada i ines­pe­rada mort, el 14 de febrer del 2004, quan tenia 34 anys i feia vuit mesos que no com­pe­tia. “Mor Pan­tani.” Aquell dia va morir el ciclista i va començar la lle­genda.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)