Les pàgines dels diaris i les imatges televisives, que encara tenen el seu pes en el món dels mitjans de comunicació, es van omplir aquesta setmana de tota mena d'informació i opinió sobre els primers partits dels vuitens de final de la Champions. Això, mentre un fet terrible relacionat amb el món del futbol era revelat en una notícia publicada ocupant un espai molt menor que qualsevol cosa relacionada amb el Barça, de manera que el cas fa pensar novament en la manera com es relata el món actual: una associació pels drets humans ha fet saber que, de moment, han mort 400 treballadors nepalesos que construïen els estadis per al mundial que se celebrarà a Qatar l'any 2022. L'associació és del Nepal i reconeix que ignora quantes persones d'altres nacionalitats o països han pogut morir en les condicions d'esclavatge imposades per aquells que trafiquen amb els treballadors contractats i que són tolerades a Qatar per tal que els nous estadis es construeixin de la manera més ràpida i barata possible. És així que els camps de concentració de mà d'obra esclava s'estenen en aquest país amb un nom que, inicialment a propòsit d'una fundació fantasma i ara en relació amb una companyia aèria, llueix a la samarreta del Barça. El mateix país que, tenint-ne tants bons records de quan hi va jugar a l'Al-Ahli, va lloar aquest excels entrenador que, sense que sapiguem encara què cobrava al Barça, té actualment un contracte amb el Bayern de Munic pel qual percep 9,35 milions d'euros (17 milions bruts) a l'any. Segur que no tindran bons records els treballadors supervivents del lager de Qatar, al qual la FIFA va concedir vergonyosament (algú deu haver cobrat) l'organització d'un mundial de futbol volent ignorar en quines condicions es construirien els estadis (pràcticament no n'hi havia) en un país on no es respecten els drets humans. Què en diu ara la FIFA? Que farà un seguiment de les condicions de treball en les obres per al mundial. Vés a saber. Què se'n pot esperar d'un organisme tan hipòcrita? Aquest mundial de futbol es disputarà com si no hagués passat res? Hi acudiran les masses per donar suport a les seves seleccions ignorant (o passant del fet) que els estadis són l'escenari d'un crim contra la humanitat? Celebraran els jugadors (que mai no saben res, que diuen que només juguen a futbol) els gols sense tenir cap record per a les víctimes? Molt em temo que, de manera vergonyosa i infame, així serà.

La informació fins ara apareguda indica, sense acabar-ho de concretar, les causes de les morts: les condicions de seguretat amb les quals es realitzen les obres i que provoquen accidents, les jornades interminables amb una calor asfixiant, l'amuntegament en pisos insalubres... N'han mort d'inanició, com passava en els camps de concentració nazis, on, abans que s'apliqués la solució final i es convertissin llocs d'extermini, s'acomplia l'ideal capitalista pel qual es tracta d'obtenir els màxims beneficis amb el menor cost possible. A Qatar hi han arribat multitud de pàries de la Terra per treballar durant jornades interminables en condicions abominables, controlats pels Kapo de torn. He recordat que, en el seu colpidor assaig Deseo de ser piel roja, el filòsof Miguel Morey va escriure “Auschwitz cobreix avui la Terra sencera”. He buscat el llibre i en reprodueixo un fragment: “Auschwitz no és una data en el temps [...] No pertany a la història, és aquí present. Diguin el que diguin tots els que pugnen per marxar junyits al carretó de la història dels vencedors, no hi ha un després d'Auschwitz, encara som a Auschwitz [...]. I pot ser que mantinguem, malgrat tot, l'horror allunyat de nosaltres: als suburbis, a les terres del Tercer Món –però no per això el genocidi deixa de ser el que és, el mateix de sempre–. Què importa que somiem que estem sans i estalvis, que l'horror se'ns aparegui a la televisió amb la solemne placidesa amb la qual deambulen els peixos de colors en un aquari. Segueix sent Auschwitz –i a Auschwitz la poesia és tan important com el pa, i tan necessària com l'aigua i la llenya, la moral.”