Aquesta edició del torneig de les Sis Nacions ens està aportant grans dosis d'emoció, amb quatre seleccions igualades en punts al capdavant de la classificació i pràcticament totes les opcions obertes. Bé, totes excepte la possibilitat de guanyar el Grand Slam, que els romàntics de l'ovalada volíem per Irlanda, com a regal de comiat per al gran Brian O'Driscoll, que enguany penjarà les botes de la selecció maragda amb ni més ni menys que 132 partits amb la samarreta irlandesa.

Precisament, Irlanda va ser la protagonista de la jornada d'aquest cap de setmana proppassat, a ulls catalans. Si parlem des del punt de vista estrictament esportiu, tots els partits disputats entre divendres i dissabte van ser molt intensos i emocionants, però la notícia més important es va produir en el minut 70 del partit que Irlanda va perdre amb Anglaterra a Twickenham. En aquell precís instant, va saltar al camp el primer jugador nascut al Principat de Catalunya a disputar un partit oficial del Sis Nacions. Es diu Jordi Murphy. En Jordi va néixer a Barcelona de pares irlandesos la vigília del dia de Sant Jordi del 1991. Conor i Nicola Murphy vivien a Catalunya i van deixar-se convèncer per les infermeres del torn de nit que van assegurar-los que un nadó nascut a Barcelona pocs minuts abans començar la diada de Sant Jordi no podia rebre un altre nom que no fos Jordi. Els Murphy van viure a Barcelona fins a l'any 2000, quan van decidir tornar a Irlanda. En Jordi va mantenir el contacte amb els seus amics catalans i de tant en tant els visita. Evidentment, no és pas el primer català a jugar un Sis Nacions —Nicolas Mas és un exemple dels nord-catalans que disputen el torneig amb la samarreta de França— però sí que és el primer català del sud dels Pirineus a fer-ho. Capità i líder de la selecció irlandesa sub-20, en Jordi és una de les joves promeses del rugbi irlandès, membre d'una nova fornada destinada a continuar amb la llegenda verda. Aquest dissabte, només va jugar 10 minuts i el seu equip va perdre, però recordeu aquest nom, perquè el sentireu sovint: Jordi Murphy.