Ningú va ser capaç de dir-li?
a Martino que el Barça fa anys que no planteja
els partits
en funció del rival
Possiblement el Barça sigui l'equip de futbol professional amb més tècnics del món. Com a conseqüència de la recaiguda de Tito Vilanova i la contractació a corre-cuita de Gerardo Martino com a entrenador amb la pretemporada ja començada, conviuen al vestidor els tècnics de confiança de l'entrenador argentí que va portar del seu país i els que havien d'acompanyar Vilanova en la seva segona temporada com a primer entrenador del primer equip. De moment i fins a final de curs –ahir el diari As assenyalava que ja s'ha arribat a un acord amb Jordi Roura perquè abandoni el primer equip el 30 de juny–, Martino estarà envoltat d'un gran nombre de col·laboradors: Pautasso, Paolorosso, Roura, Altimira, Rubi, De la Fuente... Tots ells i Martino devien preparar plegats el partit de dissabte a Sant Sebastià. La pregunta és la següent. Amb tanta gent, ningú va saber capaç de dir a Martino que s'equivocava amb l'alineació? Només calia explicar-li unes quantes coses per fer-li veure l'errada que estava cometent.
Se li podia explicar aquella màxima que el que funciona no cal tocar-ho. Que si apostant pels baixets havia anat bé en la tornada de les semifinals de la copa, també a Anoeta, i molt bé a l'Etihad Stadium contra el Manchester City, calia continuar amb la fórmula que per fi havia trobat perquè el Barça funcionés. I més tenint en compte que aquesta setmana no hi ha partit entre mig.
Els que coneixen bé la lliga li podrien haver explicat també com n'és, de difícil, Anoeta per al Barça, un estadi on els blaugrana no han guanyat des que la Real Sociedad ha tornat a primera divisió, amb dues derrotes i un empat abans de la visita de dissabte. I de passada, li podrien haver preparat un informe sobre com esperaven el partit aficionats, tècnics i jugadors locals després del recent enfrontament entre els dos equips en les semifinals de la copa. Tenien ganes de revenja, com es va veure ja en la tornada de les semifinals, i el mateix Martino ho va comprovar durant el partit de dissabte amb una picabaralla en què va acabar sent expulsat. Potser amb aquestes explicacions i sabent com està la lliga i els pocs punts que es poden perdre, no hauria deixat tants titulars a la banqueta.
Però hi ha més, a Martino, algun dels seus col·laboradors, que tampoc van ser capaços de fer-li veure en la mitja part que l'equip necessitava canvis amb urgència, també li podria haver explicat que el Barça, des de fa anys, no té com a costum variar la seva manera de jugar i sortir al camp amb una alineació condicionada per jugar en funció de com ho fa el rival. Que sortir a Anoeta amb Song i Busquets, un doble pivot, només per aturar els contraatacs de Vela i Griezmann, no fa per al Barça.
Martino es va equivocar i ningú li va fer veure. Esperem que li hagi servit d'experiència.