El Barça està convertint aquesta lliga en un trist epíleg. El culer té ganes de creure en el seu equip i per ser justos no li falten motius, però si som honestos amb l'anàlisi, els grans motius s'argumenten en passat, no pas en present. A partir d'aquí, la temporada és una novel·la per entregues amb capítols de tots colors. El penúltim, dos partits notables –de copa, tots dos– a Anoeta i Manchester, semblaven obviar que aquest equip no recuperarà la seva grandesa sense la regeneració medul·lar que l'estiu passat va quedar pendent. “No hi ha garanties que la lliga no s'escapi en qualsevol jornada en un altre accident com el de fa deu dies amb el València...” “El Barça d'avui ha passat de ser molt previsible a ser massa imprevisible.” Són paraules –i perdonin l'autocita– de fa quinze dies en aquest mateix espai i amb el Barça líder, encara, del campionat. Diguin-li erosió, diguin-li llei de vida o diguin-li com vulguin, però el Barça ja ha donat unes quantes mostres de la seva incapacitat per ser constant i regular en la intensitat física i mental, que és justament el que eleva el seu talent fins a l'Olimp. La derrota de dissabte passat a Anoeta ha obert un debat curiós. Martino ha regalat la coartada perfecta als seus jugadors, però la tesi del mal plantejament és que el 4-3-3 s'ha convertit en un problema, per admetre que l'equip només pot competir (amb la Real) si Xavi, Cesc, Iniesta, Messi i Busquets coincideixen al mig del camp, o per sentenciar que la sola inclusió de Song (11 victòries 1 derrota) en aquest espai gripa tota la maquinària. Martino és lliure d'adjudicar-se l'escalfament del planeta, si vol, però les tàctiques les fan bones o dolentes els jugadors. I a Anoeta es van comptar amb els dits d'una mà les pressions col·lectives a camp contrari; a Anoeta els jugadors van perdre sistemàticament duels individuals i pilotes dividides; a Anoeta els tres gols encaixats, els tres, van ser per facilitats extremes dels defensors; a Anoeta, l'u per u dels onze titulars va ser depriment. I això cap estratègia no ho pot resistir.