Transitant en la inconsistència

Havent eli­mi­nat la Real Soci­e­dad en la copa, gole­jat el Rayo Valle­cano i sobre­tot haver gua­nyat al camp del Manc­hes­ter City, es donava gai­rebé per fet que el des­as­tre amb el València només havia estat un mal pas (una can­tada en una tarda d'hivern) i que el Barça actual havia adqui­rit soli­desa (i fins una certa bri­llan­tor) per afron­tar a la pri­ma­vera l'etapa clau de la tem­po­rada: aque­lla en què es deci­deix la copa, la lliga i la Cham­pi­ons per dir-ho amb l'ordre en què l'equip va con­que­rir els tres títols en el pri­mer i gloriós any de Guar­di­ola. Però qua­tre dies després del par­tit a Manc­hes­ter, amb polèmica inclosa pro­pa­gada per un Pelle­grini dis­fres­sat del seu ene­mic Mou­rinho, Gerardo Mar­tino va deci­dir donar des­cans a uns quants juga­dors fona­men­tals de l'equip (i també que jugués Ney­mar des de l'inici) a Sant Sebastià: el des­as­tre va ser tan gran que han res­sus­ci­tat tots els dub­tes en relació amb la com­petència d'aquest Barça i del seu entre­na­dor. Per què, entre altres, havien de des­can­sar Cesc i fins i tot Xavi, que va tor­nar a mar­car afi­na­da­ment la pauta a Manc­hes­ter, jugant con­tra un equip tan con­sis­tent com la Real Soci­e­dad? No era aquest pre­ci­sa­ment un dels par­tits difícils a camp con­trari que reque­rei­xen els juga­dors refe­ren­ci­als i aquells en millor forma? No tenien després una set­mana per des­can­sar? No tenim el record de quan, en les tem­po­ra­des glo­ri­o­ses recents, els juga­dors ho feien millor en la màxima tensió i inten­si­tat de dis­pu­tar dos par­tits per set­mana?

En fi, tot això que he dit s'ha comen­tat abas­ta­ment. Però el cas és que costa d'enten­dre la decisió del Tata. A la lliga no s'hi val a badar, i gua­nyar o per­dre tres punts pot tenir unes con­seqüències irre­ver­si­bles. Així és que, en les sis pri­me­res jor­na­des de la segona volta, el Real Madrid ha gua­nyat vuit punts més que el Barça (i l'Atlético) i ja és pri­mer amb tres punts de diferència. Ara, qui l'atrapa? Pot­ser m'equi­voco, però aquest Madrid sem­bla capaç de gua­nyar sem­pre i, en tot cas, no és el mateix que va per­dre en la pri­mera volta con­tra l'Atlético al Ber­nabéu, de manera que temo molt que avui gua­nyarà al Vicente Cal­derón. Alli­be­rat de les pres­si­ons de Mou­rinho i fent-se evi­dent la qua­li­tat de molts dels seus juga­dors, aquest Madrid sem­bla molt con­sis­tent, contrària­ment al Barça, que ens fa can­viar d'opinió a cada par­tit. Aquesta incon­sistència, en el sen­tit que no hi ha una con­tinuïtat en la seva pro­posta fut­bolística, pro­voca que les nos­tres con­si­de­ra­ci­ons res­pecte de l'equip (i les seves pos­si­bi­li­tats) també ho siguin. D'un dia per l'altre, els bar­ce­lo­nis­tes pas­sem de les bones sen­sa­ci­ons, que fan creure que l'equip ha tro­bat la seva forma, a unes sen­sa­ci­ons nefas­tes que ori­gi­nen una visió apo­calíptica: el Madrid ens apa­llis­saràen la final de la copa; la lliga ja està per­duda; i si bé és pos­si­ble que pas­sem l'eli­mi­natòria amb el City, a quarts de final s'aca­barà la tra­jectòria en la Cham­pi­ons. Tan­ma­teix, si l'equip goleja l'Alme­ria i el Madrid avui perd o empata, pot ser que la truita torni a girar-se.

D'altra banda, m'ale­gra que Xavi Hernández man­tin­gui la moral alta i declari que el Barça té una situ­ació òptima per gua­nyar els tres títols. Entenc el seu opti­misme: si no cregués en la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar, seria millor que es quedés a casa. També entenc que rela­ti­vitzi la der­rota a Sant Sebastià: reco­nei­xent que van equi­vo­car-se els juga­dors (ell no jugava i bé que l'empre­nyava) i l'entre­na­dor, ha dit que, al cap­da­vall, només s'ha per­dut un par­tit. Ara bé, encara que m'ale­gri, no puc com­par­tir el seu entu­si­asme i el seu rela­ti­visme. El pro­blema és que les der­ro­tes en la lliga s'acu­mu­len, que el Barça no només va per­dre a Sant Sebastià, sinó que va fer pena, i que pot­ser la plan­ti­lla no està com­pen­sada i que si no juguen deter­mi­nats juga­dors, l'equip s'ensorra en par­tits exi­gents. Afe­gim-hi que un dels juga­dors que no donen la talla és Ney­mar i pen­sem en aquesta flo­rida decla­ració del pre­si­dent blau­grana: “Tor­naríem a fit­xar Ney­mar de la mateixa manera.” Ho deia defen­sant la lega­li­tat del fit­xatge. De veri­tat que ho farien igual? Cap dubte? Sor­pre­nent. Quant ha cos­tat (i no només en un sen­tit econòmic), de moment, l'ope­ració? Però, a banda de la manera, tor­na­rien a fit­xar Ney­mar? En fi, pot­ser d'aquí uns dies començaran les seves hores d'esplen­dor a l'herba del Camp Nou. Vés a saber.