Tal com va succeir fa un any a Oviedo, la copa d'hoquei sobre patins ha tingut un desenllaç inesperat, amb el títol conquerit pel Moritz Vendrell, en aquesta ocasió contra el Barça, el favorit indubtable per plantilla i trajectòria. Malgrat que el club ha revalidat la gesta del 2013, cal contextualitzar-ho. L'estiu passat es va descapitalitzar, com li ha anat passant els últims anys, i va perdre quatre jugadors fonamentals. La reconstrucció forçosa, per tant, reforça el mèrit tant del tècnic, Guillem Cabestany, com de la directiva que encapçala Víctor Romagosa. Han sabut fitxar bé a partir dels seus limitats recursos econòmics i després han tornat a fer encaixar les peces, la mare dels ous. L'entrenador, molt cotitzat, té senyals d'identitat, com l'aposta per les alternances defensives, la preparació mil·limètrica i la bona lectura de partits i el treball i la facilitat per motivar. Però la seva riquesa tàctica li permet readaptar-se als recursos i aquí radica part de la seva grandesa. El Moritz Vendrell ha traspassat barreres històriques amb ell al capdavant –tres títols– i quan marxi a final de curs deixarà un buit difícil d'omplir.

També és de justícia ressaltar la gran tasca organitzativa que han dut a terme el Llista Lleida i l'Ajuntament de Lleida en aquesta copa de grades plenes.