Xiu­lar l'equip del Barça per gua­nyar sense convèncer, posar-se nerviós amb Ney­mar per estar de negat cara a por­te­ria o qüesti­o­nar-se la con­tinuïtat de Gerardo Mar­tino la tem­po­rada que ve pel que no ha apor­tat fins ara a l'equip són, apa­rent­ment, acti­tuds bara­lla­des amb el sen­tit comú. L'equip (títol de super­copa a banda) és en la final de la copa, té un peu en els quarts de final de la Cham­pi­ons i en la lliga és a un punt del líder. L'escep­ti­cisme és una opció, només fal­ta­ria, però també s'ha de reconèixer que la situ­ació és bona i que els objec­tius estan a l'abast. Sobre Ney­mar, tot­hom sabia que neces­si­ta­ria temps per adap­tar-se a can­vis radi­cals (Bar­ce­lona, el Barça i el fut­bol euro­peu) i en paral·lel per créixer com a aspi­rant a crac que és. I pel que fa a Gerardo Mar­tino, here­tar un cicle cre­pus­cu­lar, no tenir cap incidència en la con­fecció de la plan­ti­lla i situar l'equip al mes de març amb pos­si­bi­li­tats de gua­nyar-ho tot hau­ria de ser sufi­ci­ent, com a mínim, per gua­nyar-se el bene­fici del dubte fins a final de tem­po­rada. En defi­ni­tiva, no hi ha evidències de fracàs, però tam­poc garan­ties d'èxit. Només indi­cis, posi­tius i nega­tius. I això ali­menta la sen­sació que no s'ha fet tot el que calia per mar­car un abans i un després del 0-7 amb el Bayern, un punt d'inflexió capaç de can­viar clara­ment la tendència bai­xista traçada pel Barça des del mun­dial de clubs, ja fa dos anys. Tant és així, que el bar­ce­lo­nisme corre el perill de ser injust amb uns juga­dors que han escrit les pàgines més bri­llants de la història del club i el fut­bol; d'espat­llar un dels millors (i més cars) fit­xat­ges que ha fet mai el club; i de tor­nar a repe­tir l'error comès fa vora dues dècades amb Sir Bobby Rob­son. Igual que en aque­lla època, el Barça està fent una difícil tran­sició des d'un pro­jecte campió i emblemàtic (lla­vors el dream team i ara el Barça dels 14 títols). L'avan­tatge és l'experiència acu­mu­lada i el ter­reny avançat. I la gran qüestió pen­dent per al club és ser con­ser­va­dor o ser valent; esprémer les res­tes d'aquest cicle o aspi­rar a gene­rar-ne un de nou.