No està gens malament la iniciativa del club de voler omplir l'estadi aquest diumenge al migdia amb la visita de l'Elx. Serà el partit cent que es jugarà al nou estadi i l'objectiu es que tingui un bon aspecte, que s'ompli d'espectadors. No és que el rival ajudi a engrescar gaire, però com a mínim els seguidors històrics tindran l'oportunitat de recordar que d'aquest club van sorgir jugadors com Marcial i Lico que van acabar jugant al camp de Sarrià. Darrerament, entre els horaris de bogeria i el mal joc de l'equip el desencís s'ha anat apoderant dels socis i seguidors. El joc de l'equip tampoc no ha ajudat gaire a trencar aquesta tendència. L'altre dia contra el Getafe, tot i l'empat, van oferir un espectacle força penós. De vegades sembla impossible que es pugui jugar tan poc a futbol. El mínim que s'hauria de demanar a futbolistes que juguen a primera és que de tant en tant la pilota també vagi per terra. Simplement! Un ja no sap si el segon entrenador de l'Espanyol (Tena perquè Aguirre estava sancionat) es referia a la manera de jugar o a quina altra cosa quan va dir allò de: “No estem per tirar coets.” No, no. En fa, de temps, que l'única realitat d'aquest club és anar trampejant com es pugui, instal·lat com està en l'aquí caic, aquí m'aixeco...

Ara bé, això de la poca assistència als estadis no és un problema exclusiu de l'Espanyol. L'altre dia, al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe no es va arribar ni als tres mil cinc-cents espectadors. Això a primera divisió. Del que passa a la segona divisió, no cal ni parlar-ne, només cal mirar la quantitat de gent que va a veure el Girona en viu i en directe. I no només ara que estan a la cua! És el que hi ha, sigui per una cosa o per una altra. I és clar, els encarregats del circ, com si sentissin ploure. No hi ha manera que algú faci alguna proposta amb alguna idea amb les mínimes possibilitats de redreçar el tema. Res.