Córners, centímetres i actitud
El gol de córner que va encaixar el Barcelona contra l'Almeria va tornar a centrar el debat sobre el mal que fan els adversaris en les accions a pilota parada al conjunt blaugrana. La resposta dels tècnics barcelonistes va seguir la línia habitual: recórrer a l'argument que hi ha una majoria de jugadors baixets i que amb aquest problema s'hi ha de conviure; volent dir que és un tema gairebé irresoluble, més enllà de fer una feina preventiva per no cedir córners ni faltes laterals prop de l'àrea. Mentre escoltava aquestes declaracions, em venia al cap el gol que va encaixar el Chelsea la setmana passada al camp del Galatasaray en la lliga de campions. L'equip de Mourinho defensava el córner amb Cech (1,96), Torres (1,83), Terry (1,87), Cahill (1,88), Ivanovic (1,88), Lampard (1,84), Ramírez (1,80) i Azpilicueta (1,78). No podem pas dir que siguin baixets. Doncs, tot i això, van deixar rematar Chedjou, tot sol, dins de l'àrea petita, a plaer. És només un exemple de les moltes situacions que trobaríem en altres equips. Llavors, sembla clar que el problema no tindria la seva arrel tant en els centímetres (que pot tenir la seva influència en casos puntuals), com en l'actitud, tant col·lectiva com individual. En el gol encaixat diumenge passat pel Barcelona ja hi va haver un jugador, Cesc, que literalment va dir que la responsabilitat havia estat seva, cosa que reforçaria aquesta teoria de donar valor a la qüestió de l'actitud.
Un cop situat el debat en aquest punt, hi ha dos factors que poden incidir en el rendiment defensiu per contrarestar les jugades d'estratègia dels rivals. Un és la feina que s'hi dedica en els entrenaments (en el cas del Barcelona s'ha de partir de la base que els rivals l'hauran treballat molt, perquè saben que és un recurs ofensiu decisiu) i l'altre, que hi va intimament lligat, és la percepció que tenen els jugadors sobre la importància que dóna el tècnic a aquestes accions. Si el jugador percep, com es podria desprendre de les declaracions de Pautasso, que la cosa no té remei, és molt difícil que tingui la implicació i la concentració necessàries per defensar correctament. Per tant, s'ha de tenir clar si se situa la tasca defensiva en els córners com una de les prioritats, i si no es així, assumir-ne els riscos, com sembla que fa el Barcelona.
Un cop superat aquest dilema, podríem entrar a debatre si és millor la marca individual, en zona o la mixta. Treballades, totes poden aportar bons resultats, però personalment no he vist equip més eficaç defensant els córners que el Liverpool de Benítez. Ho feia amb una zona gairebé impenetrable que definia la personalitat d'un equip cohesionat i que sabia que havia de viure dels petits detalls (especialment els defensius), per obtenir el seu màxim rendiment. Tot és, sempre, una qüestió de prioritats i d'estils.