L'EDITORIAL
L'exemple del capità d'un equip etern
Carles Puyol, el gran capità del millor equip de la història del Barça, ha dit prou. Amb la dignitat que caracteritza només els més grans, ha anunciat que deixa el club de la seva vida perquè veu que no pot rendir al nivell que exigeix ser jugador blaugrana. La seva il·lusió era jugar fins als 40 anys, com el seu admirat Paolo Maldini, però el calvari de lesions que ha patit els últims anys li han fet prendre la decisió de deixar el Barça a final de temporada. Haurà estat gairebé quinze anys al primer equip defensant la samarreta blaugrana en el període més exitós, però també en èpoques de vaques magres, quan els títols queien sempre cap a un altre costat. Ha jugat 593 partits d'ençà que Louis van Gaal el va fer debutar amb 17 anyets, el 2 d'octubre del 1999, a Valladolid. Sis lligues, sis supercopes d'Espanya, tres lligues de campions, dos mundials de clubs, dues copes del Rei i dues supercopes d'Europa l'avalen. Té un lloc d'honor en la història del club pels partits jugats i pels títols aconseguits, sí, però sobretot per com ho ha fet. Ha estat exemple de compromís, professionalitat, treball, sacrifici i honradesa per als companys i per als aficionats. Ho serà fins al darrer dia perquè, com ha promès, no abaixarà els braços els tres mesos que li queden. Gràcies, Puyol.