L'EDITORIAL
Puyol facilita la renovació de la plantilla
La dignitat personal i professional de Carles Puyol –l'una i l'altra solen ser indestriables– fa una mica més fàcil la tasca, ara ja inajornable, de renovació d'una plantilla que ho ha guanyat tot. El capità ha complert la paraula donada a Sandro Rosell, i als socis, quan va renovar fins al 2016. Amb dolor, ha comprovat que no podrà estar al nivell que exigeix el Barça i ha renunciat a dos anys de contracte i a uns quants milions d'euros. Ha deixat el forat perquè la direcció esportiva fitxi el central de garanties que ja reclamava Tito Vilanova des d'abans de guanyar la lliga dels 100 punts, sense que ningú pugui dir que s'arracona el gran capità en plena recuperació del seu calvari de lesions. A la baixa de Puyol s'hi ha de sumar la ja coneguda de Víctor Valdés. Se'n van dos jugadors fonamentals de l'equip més llorejat de la història del Barça. Dos homes que ocupen dues posicions –porter i central– bàsiques en qualsevol equip. Tots dos han donat un marge de temps suficient a Zubizarreta perquè ell i el seu equip trobin en el mercat, o a casa, els recanvis adients. En tot cas, la substitució de Puyol i Valdés no es pot entendre com una simple substitució de peces, sinó que ha de ser l'inici d'una renovació gradual, però profunda, i esperem que tranquil·la, de la plantilla.