Atletisme a temps parcial
Adel Mechaal (1.500 m), Jackson Quiñónez (60 m tanques) i Pau Fradera (4x400 m) han estat els tres atletes catalans seleccionats per competir en el mundial en pista coberta que va començar ahir a la ciutat polonesa de Sopot. A més de la convocatòria per a la cita més important de la campanya hivernal, tots tres comparteixen la seva afició atlètica amb altres ocupacions. És la realitat de l'atletisme actual al nostre país. Tots tres, amb més o menys mesura i per uns motius o uns altres, reparteixen la seva dedicació als entrenaments amb feines que els permetin encarrilar el seu futur professional un cop hagin de tancar la seva carrera esportiva, o simplement per poder tirar endavant el dia a dia. Quiñónez, de 33 anys, és, amb diferència, el més veterà dels tres escollits. Continua gaudint de l'atletisme d'elit, però li feia molta il·lusió engegar un projecte personal. De bracet amb la seva entrenadora de sempre a Lleida, Ascen Ibáñez, ja fa un parell de temporades que va engegar el Personal Best, un programa individualitzat tant per aconseguir reptes esportius com per millorar l'aspecte físic. De moment, mentre pugui compaginar els dos vessants, seguirà endavant.
El cas de Mechaal i Fradera és molt diferent, perquè amb 24 i 26 anys, respectivament, encara els queda molt camí per recórrer. Atlèticament han fet eclosió en plena crisi i, per tant, ja saben que difícilment es podran guanyar les garrofes sobre el tartan. El migfondista d'origen marroquí, que no va adquirir la nacionalitat espanyola fins al febrer del 2013, ja fa temps que combina els entrenaments amb la feina al poliesportiu de Calonge. El velocista barceloní, graduat en ciències de l'activitat física i l'esport, compagina la seva preparació amb la direcció i els entrenaments de l'Athletic Barcelona, un club que amb poc més d'un any d'existència ja ha estat capaç d'aconseguir el títol català per equips tant de cros curt com llarg. La situació de Mechaal i Fradera es podria incloure perfectament en una certa revolució de nous valors que es va viure fa quinze dies en el campionat d'Espanya en pista coberta disputat a Sabadell. Al voltant de l'aparició d'aquestes joves promeses, el director tècnic de l'atletisme estatal, Ramón Cid, feia la següent reflexió: “Els atletes que han guanyat diners en els últims anys i ara no en tenen es queixen, però els nous no es mouen motivats per les beques o els patrocinis, sinó, com antigament, per romanticisme, per millorar o superar el seu rival. La nova generació, a més, no arriba enverinada per les disputes que va originar l'operació Llebrer.” No li falta part de raó, però amb aquests arguments tampoc se'ls podran exigir grans resultats quan arribin les principals cites internacionals.
Un altre fenomen destacable en les noves generacions és que, per a alguns, l'atletisme s'ha convertit no tant en un objectiu, sinó en un mitjà per obrir nous horitzons. Així, s'entén que diversos esportistes hagin optat per ampliar els estudis en universitats estrangeres, on poden compaginar-los amb els entrenaments. Aquest seria el cas de velocistes com Robert Díez, els migfondistes Llorens Sales i Zoya Naumov, les fondistes Meritxell Soler i Anna Quílez, l'especialista de tanques Arnau Erta, la saltadora de perxa Clara Amat i la llançadora Lídia Gómez, entre d'altres.
