No és fugir de missa par­lar de Car­de­nal i del seu arti­cle i no de la fi d'un cicle únic de somni. El Barça havia de reno­var-se i Rosell no ho va enten­dre; al final, va fugir. Ser pre­si­dent del Barça, en aquests moments, és, clar i ras, una diana a què l'espa­nyo­lisme ideològic dis­para, per la via civil o la cri­mi­nal deien per Madrid. Exacte, és això.

El secre­tari de l'Esport nome­nat pel govern de l'Estat, inno­cent d'ell, no ha entès el que és el Par­tit Popu­lar. Va fer un arti­cle en què va dir que ja n'hi havia prou de dir dis­ba­rats con­tra el Barça i els seus números econòmics, és a dir, el que paga a l'Estat. Ell, que diri­geix una enti­tat que viu dels impos­tos que genera l'esport, no vol que matin la gallina dels ous d'or. En l'arti­cle i en la seva defensa poste­rior dels atacs que rep, afirma que el Barça paga més impos­tos que ningú, i entre altres coses afe­geix que el club català pres­ti­gia la marca Espa­nya.

Hi ha qui se n'ha estra­nyat. De què? Que no lle­gei­xen? Que només miren tele­vi­si­ons sectàries? Ha de que­dar clar per si algú dubta, no? Fins que no ens vegin fent de com­par­ses, arruïnats espor­ti­va­ment per no poder gua­nyar només que de tant en tant la copa i alguna vegada la lliga i fent la viu-viu, ara caic i ara m'aixeco, ballant-li l'aigua al Madrid de fut­bol i al Madrid cen­tra­lista no plu­ral i democràtic, no dei­xa­ran d'inten­tar ofe­gar-nos. Per això molesta Car­de­nal. Home d'esport que creia que el fut­bol és una com­pe­tició de gols mar­cats o rebuts i impos­tos per poten­ciar els esports menys mas­sius. El Barça ha de fer de refe­rent en fut­bol, plan­ter i qua­tre cracs mun­dial si fan falta, però alhora cal saber que, men­tre no hi hagi democràcia a Espa­nya i una Cata­lu­nya inde­pen­dent, ens faran tra­ve­tes dia sí i dia també.