En moments de difi­cul­tat és bo aga­far-se a qual­se­vol símptoma posi­tiu per tirar enda­vant. Després de la des­feta a Ano­eta, Mar­tino va ser ràpid, i ja en la roda de premsa poste­rior va ento­nar el mea culpa fins i tot més enllà de les seves autènti­ques res­pon­sa­bi­li­tats, perquè si bé el plan­te­ja­ment i l'onze titu­lar podien ser dis­cu­ti­bles, l'apor­tació dels juga­dors que van sor­tir al camp va dei­xar molt que desit­jar. Va haver de pas­sar algun dia fins que la plan­ti­lla no va fer pinya amb el tècnic i va assu­mir decla­ra­da­ment la seva part de culpa.

Quinze dies més tard, alguna cosa s'hi ha gua­nyat. Just després del des­as­tre a Valla­do­lid, els prin­ci­pals juga­dors del Barça ho van veure clar i van decla­rar que o can­vi­a­ven la seva acti­tud al camp (en diuen inten­si­tat i ganes de gua­nyar) o pin­ten bas­tos. Ser-ne cons­ci­ents és un pas impres­cin­di­ble per solu­ci­o­nar-ho i, com marca la tra­dició, l'entre­na­dor ja va avi­sar que s'ha arri­bat a aquell moment de la tem­po­rada en què no val a badar.

Res­pecte d'aquest grup no val la memòria de peix i ningú pot obli­dar d'un dia per l'altre el que ha donat el millor equip del món. Però abs­treure's de la rea­li­tat si les sen­sa­ci­ons d'aquest prin­cipi d'any es con­fir­men és un luxe que cap esta­ment del club es pot per­me­tre.