Responsabilitats compartides
El Barça va donar dissabte a Valladolid una de les pitjors imatges de l'última dècada, comparable a la d'aquell equip en descomposició de l'última temporada de Rijkaard. El més greu és que tothom estava avisat. Perquè dues setmanes abans, ja havia donat una imatge molt trista a Anoeta. Les dues derrotes, a més de deixar la lliga quasi impossible, han deixat al descobert tots els mals que ja s'intuïen des de fa mesos. I també han demostrat que les responsabilitats són compartides. A Anoeta es va assenyalar directament a la banqueta. Allà Martino es va equivocar en el plantejament i en l'alineació. No va saber reaccionar i el Barça va caure (3-1). Però a Valladolid, amb també problemes tècnics de plantejament i una sèrie de canvis que van perjudicar l'equip més que millorar-lo, l'alineació estava formada per tots els titulars. Els assenyalats a Anoeta s'havien quedat a la banqueta o a Barcelona. A Valladolid va quedar clar que Martino no és l'únic culpable de la situació. També ho són uns jugadors que no han perdut les ganes de guanyar títols, però que creuen que poden aconseguir-los escollint els partits en què han de jugar al cent per cent. I aquest no és el camí. Si no surts a jugar amb la intensitat necessària, acabes perdent l'avantatge tècnic que tens. I el rival et supera. Intensitat que es guanya en els entrenaments. Perquè es juga com s'entrena. I el Barça ha deixat fa temps d'entrenar-se amb intensitat.
Els jugadors necessiten el líder a la banqueta que van perdre primer amb la marxa de Pep Guardiola i després amb la malaltia de Tito Vilanova. El que està passant ara no és més que la continuació del que ja va passar en la segona part del curs passat, quan Jordi Roura es va fer càrrec de l'equip per la recaiguda de Tito. I desmenteix tots aquells que creien que aquest equip no necessitava entrenador. Els jugadors necessiten un líder a qui creure i no el tenen, un líder que els pressioni i no el tenen. Molts s'han deixat anar i, ara mateix, no hi ha qui els faci tornar. Res que no es detectés a final de la temporada passada, quan el Bayern va clavar un 7-0 al Barça en les semifinals de la Champions. Piqué demanava importants canvis a la mateixa gespa. Els directius parlaven de fitxatges. Però només va arribar Neymar. I en aquest punt, trobem més gent per compartir responsabilitats. És el cas de la direcció esportiva i de la directiva, que no van renovar l'equip ni l'estiu passat ni l'anterior, quan Guardiola ja havia advertit símptomes de degradació en la plantilla i havia demanat la marxa de futbolistes importants.
El present és ara molt complicat, amb un Barça en caiguda lliure. Tècnic, jugadors, direcció esportiva i directius en són responsables. Perquè el futur sigui millor, dels quatre estaments assenyalats, els dos últims hauran de prendre decisions importants i dràstiques aquest estiu que afectaran els dos primers.