La inesperada i dolorosíssima derrota a Valladolid (1-0) posa molt difícil el títol de lliga per al Barça, ja que ja no depèn de si mateix. Gespa en males condicions, gol que ve de dos rebots... no són excuses. En aquests partits que no comencen bé, és important la presència al camp d'un jugador que esperoni, estimuli i engresqui els companys. Malauradament, Puyi va decidir aturar la seva longeva presència a l'equip a partir de la temporada que ve. Ens haurem d'acostumar a deixar de veure la seva melena lleonina que recorda algun dels personatges pintats per Bellini, en el Renaixement italià. La trajectòria d'aquest bravíssimo calciatore és gairebé modèlica.

Vaig tenir l'oportunitat de veure'l en directe, entrenant el Sant Boi a tercera divisió. En aquell Barça despuntaven Miguel Ángel i Puyol, jugant d'interior!!! En el 1-4-3-3 i per part dels locals, Moha, que també va jugar a primera divisió amb èxit. La potència, la velocitat i el caràcter, així com la seva agressivitat, mai violència, l'ha convertit en un dels millors defenses de la història del Barça. Personalment, sempre he admirat la seva noblesa al camp, plasmada en el respecte que li tenen els rivals. La seva fortalesa tant al camp com a fora, la demostra en la perseverança per recuperar-se de nombroses lesions que ha tingut i les operacions a les quals s'ha sotmès. Fins fa ben poc, havien de treure-li diàriament líquids del genoll malmès, fins que el cos ha dit prou. Ell decidirà si continua jugant o no. La seva humilitat i discreció va quedar palesa un cop més en la miniroda de premsa, fa uns dies. Possiblement, la seva paternitat recent li donarà força i estabilitat per superar el tràngol que representa deixar un equip com el Barça, del qual és una autèntica icona. En aquests moments difícils de l'equip, en què ha de fer el do de pit, perquè hi ha encara tres títols per guanyar, segur que ell sumarà tant al vestidor com al camp. Que el seu exemple de coratge, honestedat i fair play, serveixi per esperonar els companys. Perdrem un gran jugador, però guanyarem una nova llegenda. Gràcies, Carles, per tots aquests anys!!!