En aquest moment de la temporada, molts dels comentaris que es produeixen al voltant de l'Espanyol són per donar voltes i més voltes a l'entorn d'un número: el 42. Les matemàtiques tenen tot això dels números i els càlculs de probabilitats que en temps d'incertesa, desencís o simple avorriment, ajuden tant a passar l'estona i jugar a fer de pitonissa. Com aquell cèlebre Pitoniso Pito de fa prou anys al diari que fent números solia encertar qui guanyaria la lliga i qui baixaria. Es veu que Aguirre ho sap molt bé i reitera que fins que l'equip no hagi aconseguit els 42, res de res. Ni ell s'ho creu. En aquest cas, no cal fer gaires números per confirmar que l'Espanyol ja ha aconseguit el seu objectiu primer. Per baixar no hauria de sumar cap punt, o sumar-ne molts pocs, dels 33 que queden per disputar, mentre que els equips que estan per sota haurien de fer un final de temporada trepidant. Un altra dada: amb set partits jugats aquesta segona volta, l'Espanyol ja ha sumat 14 punts; en la primera, 22 en dinou partits. Tan sols guanyant els tres partits a casa contra el Llevant, el Rayo i l'Almeria ja sumaria un punt més que en la primera volta. Salvats! Per tot això fan encara més gràcia els comentaris d'Aguirre. Ho dic avui: el mexicà marxarà. Intuïció, especulació? Vés a saber! De dades precises, ni una. Però no hi ha dubte que amb l'equip salvat (ell ha de dir que no) té temps per esperar amb tota tranquil·litat que li arribin ofertes més suculentes en el sentit més ampli de la paraula: en sou i en plantilla. Això sí, no se li pot negar que ha complert.

Per cert, es veu que diumenge passat van emetre la segona part d'aquell programa de Jordi Évole sobre el 23-F que va esverar tanta gent que es va empassar aquella ficció. Em diuen que va voler entrevistar el president del club més ric d'Espanya i que li va sortir per antena un president d'una entitat benèfica. Quina cara!