El Barça, tan poc avesat a fer negoci amb la venda de jugadors, s'ha assegurat un milió d'euros. És clar que no li arreglarà la caixa ni tan sols una minúscula dosi dels embolics que està vivint, però segurament no hi comptava, o com a mínim no tan aviat. Com no imaginava Andreu Fontàs tenir superada al mes de març la clàusula per la qual el Barça s'endú un milió. El Celta va acordar amb el club blaugrana l'estiu passat la incorporació com a cedit del banyolí. Sense cap contraprestació econòmica en el moment de l'operació, però amb l'obligació de pagar si assolia el 60% dels partits de lliga (amb un mínim de 45 minuts cada un). La clàusula també incloïa la continuïtat del jugador a Vigo fins al 2016, si és que el Barça no decideix exercir una opció de recompra abans del maig. Ni el mateix Fontàs creia que activaria tan aviat la clàusula. El cas és que ja ha superat els 2.000 minuts en la lliga. I va camí d'acumular-ne molts més, després de jugar 24 dels 27 partits de lliga, tots de titular i només en un substituït.

Després d'una greu lesió i de començar a assumir que el cicle al Barça s'acabava, Fontàs se'n va anar cedit la temporada passada, a partir d'octubre, al Mallorca. Ho va passar molt malament. Va participar en nou jornades de lliga. Des del parèntesi de Nadal, només tres partits. Un el 12 de gener, un el 16 de març i un l'11 de maig. Tres estones. Una de 5 minuts, una de 6 i una de 23. Tres parèntesis enmig d'un petit calvari. Més enllà del fracàs col·lectiu, amb el descens del Mallorca a segona A, Andreu Fontàs havia de patir la solitud de qui no se sent partícip. Amb l'agreujant que havia sortit d'una lesió dura i d'un club, el Barça, del qual marxar i assimilar-ho no sempre és fàcil. Quan tens 23 anys, se't tanquen les portes del Barça i tampoc trobes forat en un club molt més modest com el Mallorca, has de patir per força.

Però va aparèixer Luis Enrique. El banyolí havia estat un pilar del filial que va dirigir l'asturià, que no va dubtar a apostar-hi quan va aterrar a Balaídos. A Vigo no les tenien totes. Entre altres coses, perquè l'arribada de Fontàs va ser la sentència per a Andrés Túñez, un central també esquerrà, fet a casa i estimat entre l'afició. Víctima de l'aposta de Luis Enrique, Túñez va acabar marxant a Israel. I volgués o no, Fontàs va ser examinat amb lupa al començament.

De Luis Enrique, molts destaquen la fermesa. No ja només a l'hora d'exigir treball i intensitat als jugadors, sinó per prendre i defensar decisions, idees i estil. Ell estava convençut que Andreu Fontàs era un jugador vàlid per al seu projecte al Celta, i no li va importar que el banyolí hagués passat una temporada horrible al Mallorca després de sortir d'una lesió greu. Ni tan sols el va frenar haver de sacrificar un jugador estimat a Vigo. Ara ningú qüestiona Fontàs, cada cop amb més galons a l'equip i intocable en les alineacions. A la defensa i, puntualment, de pivot al mig del camp. Suplint les absències de Borja Oubiña o fins i tot deixant-lo a la banqueta.

No m'imagino Fontàs tornant al Barça. Ni crec que es converteixi en un dels millors centrals de primera. Però s'hi està fent lloc, amb 24 anys. I és la mar de feliç. Què més vol?