Des d'aquesta humil columna d'opinió que parlo des del principi de la temporada de les possibilitats europees de l'Espanyol. Molts titllaven d'ingenuïtat, fantasia o simple acte de masturbació intel·lectual insinuar que aquest mal anomenat equip low cost pogués tocar la glòria amb una inversió de només 750.000 euros. No sóc cap expert en futbol, però com a periodista sí que intento tenir cura dels detalls, i des de la pretemporada feta a Garòs aquest equip ha anat acumulant petits indicis que indicaven que podia ser una bona o gran temporada. Per mi, la salvació té un mèrit relatiu. Molts assenyalen que Javier Aguirre ha fet un miracle acaronant enguany la permanència. El miracle es va fer l'any passat i aquest ha anat construint una salvació que era més que factible amb l'eficient plantilla que li van construir. A partit d'aquí, tot el que vingui de més serà un gran èxit per a la institució. Per mi una bona temporada, un notable, seria trencar d'una vegada aquest maleït sostre dels 50 punts, que no et dóna el passaport europeu, però sí que denota que la plantilla està en creixement. Aquesta puntuació no s'ha assolit des de fa nou temporades, i això sí que seria una veritable gesta per al cos tècnic. Adjudicar-se com una fita deixar un equip a primera que acumula vint anys sense baixar i que només ho ha fet quatre vegades en la seva centenària història és d'una demagògia brutal. Òbviament, el primer objectiu, l'ineludible per a l'entitat, és seguir a primera, però el flirteig amb Maquiavel sorgeix quan s'aspira a vendre això com un moment històric. Sembla que des de certs sectors de l'entorn blanc-i-blau es paeixi malament l'exigència i l'ambició per anar més amunt. Només puc entendre aquesta actitud per unes ganes de fer mal a l'actual directiva o bé de
creure's que aquesta plantilla és molt dolenta, pèssima i que ratlla la vulgaritat. Trist favor per a uns homes que han demostrat la seva solvència al llarg de tota la
temporada. Però hi ha debats que prefereixen vestir-ho tot amb filies i fòbies. Amb mi o contra mi. Així difícilment es fa equip. De moment, jo ja estic acabant batxillerat i enfilo el camí per anar-me'n d'Erasmus. Qui s'hi apunta?