Iniciaré aquest article amb un reduccionisme, volgut però convençut, que les coses són més complexes del que jo ara citaré. Ara bé, serà una declaració prou rellevant per il·lustrar el grau d'indignació que alguns aficionats tenien després del partit del Barça a Valladolid. Un company periodista em va dir: “Sandro ha dimitit i, tenint en compte que Tata té els dies comptats, només falta que també ens venguem Neymar i ja haurem liquidat totalment el projecte del rosellisme.” Efectivament, i això és cert, a Valladolid tot el projecte esportiu de Sandro Rosell –el president més votat de la història del club– i que ha llegat a Bartomeu, va quedar posat en dubte.

No cal ser tan extremista, però el cert és que aquest Barça no funciona per molt que hi hagi moments d'eufòria, com la classificació per als quarts de final de la lliga de campions. Les derrotes a Anoeta i al Nuevo Zorrilla han evidenciat les misèries del conjunt de Tata Martino. Però, més enllà de l'entrenador, han constatat que al Barça del 2015 hi haurà d'haver canvis importants per tornar a il·lusionar. No m'imagino una temporada més Alves veient-se superat en cada esprintada de l'extrem rival, o una defensa descoordinada i una davantera que, tot i jugar amb un trident de gala (Messi, Neymar i Pedro) no hi ha manera que tingui idees per jugar en col·lectivitat. “Faltaran més que petits retocs”, deia Zubizarreta després de saber que Puyol no continuarà. Benvolgut Andoni, faltarà un replantejament total del projecte esportiu per poder afrontar la temporada 2014/15 amb il·lusió renovada i fer oblidar el Dragon Khan que està sent l'actual. Per molt que el Barça continuï lluitant per la lliga –“fins que les matemàtiques diguin el contrari”, s'aferrava amb il·lusió Martino– aquest any al soci li costa establir comunió amb aquest equip. I, clarament, és quan es perd aquesta sintonia que es fa necessari un replantejament total de la situació. Les crisis poden ser de creixement o sistèmiques; i, ara per ara, el Barça sembla que el que necessita és tornar-se a plantejar qui és i cap on va. Zubizarreta, i vés a saber si Martino (no sé si tindrà esma per repetir), té els deures més complicats dels últims deu anys.