Vides paral·leles
L'estiu del 2012, l'Espanyol es va interessar per un davanter brasiler molt lluitador que pertanyia a l'Atlético de Madrid des del 2007, però que havia jugat cedit al Rayo Vallecano, al Celta, a l'Albacete i al Valladolid. El Cholo Simeone no comptava amb ell, ja que amb Falcao, un Forlán crepuscular i Adrián a la plantilla ja en tenia prou. Era un tal Diego Costa, que ara sembla que és la cinquena meravella del futbol mundial. Aquell mig any al Rayo, Diego Costa va jugar 16 partits, va fer 10 gols i va ser peça clau en la salvació de l'equip, si bé el gol que certificava la permanència el va fer un mite de l'espanyolisme, Raúl Tamudo. Les voltes que dóna el món del futbol...
Aquella mateixa temporada en què Costa estava al Rayo, l'Espanyol tenia en Álvaro Vázquez i Sergio García els seus referents en atac. El club blanc-i-blau volia apuntalar la davantera, ja que es veia venir que Álvaro marxaria, i no es refiava gaire de Sergio, que encadenava lesions.
Finalment, els davanters blanc-i-blaus que van arribar per reforçar l'atac van ser Samuele Longo i Cristhian Stuani. Amb l'italià, la cosa no va acabar gaire bé, mentre que Stuani es va convertir en extrem en una enginyosa maniobra de Javier Aguirre, que després de substituir Pochettino va apostar fort per Sergio a la punta d'atac. Tot un encert del mexicà, que va saber situar amb precisió les peces sobre el taulell.
Avui dia, Sergio García i Diego Costa són els ídols de l'afició i els grans referents de l'equip a la gespa.
Aquesta nit, l'Espanyol visita el Vicente Calderón, un camp on cap equip ha guanyat en la lliga aquesta temporada. Els blanc-i-blaus hi arriben, però, forts després de vèncer l'Elx i sumar ja 36 punts, situant-se a cinc de les places europees i haver deixat ja enrere l'objectiu de la permanència. Podria ser una gran nit per als catalans, que encara recorden la darrera victòria de l'Espanyol al camp de l'Athletic, amb un Osvaldo estel·lar. Ara l'estrella blanc-i-blava es diu Sergio García.