Gua­nyar la Cham­pi­ons, aquest és l'esce­nari ideal, oi? Perquè mal­grat les gole­ja­des que puguem fer a casa con­tra l'Osa­suna, la plena con­fiança i l'entu­si­asme ara mateix amb l'equip no els podem tenir. Sabem que ho podem gua­nyar tot, perquè som vius en totes les com­pe­ti­ci­ons i tenim el millor fut­bo­lista d'aquesta gene­ració i és cert, pot pas­sar tot, però nor­mal­ment, quan les coses no van com una seda, asso­lir tots els rep­tes és poc habi­tual. L'esce­nari ideal és gua­nyar la Cham­pi­ons per cin­quera vegada en la nos­tra història i aco­mi­a­dar dues lle­gen­des com Puyol i Valdés com es merei­xen. Ara bé, si gua­nyem la copa del Rei i gua­nyem al Ber­nabéu…

L'esce­nari ideal comença amb un sor­teig ama­ble en la Cham­pi­ons, que faci­liti l'arri­bada del Barça a la final. Tot seguit, repe­tim-ho, depèn d'anar al Ber­nabéu, depèn de gua­nyar el Real Madrid i de demos­trar que aquest equip ho pot tot. Si més no, depèn de l'empat, per man­te­nir la tensió com­pe­ti­tiva en la lliga, per seguir aspi­rant als tres títols. L'esce­nari ideal és gua­nyar la copa del Rei, és somiar que l'equip torna a tocar els estels, ni que sigui en par­tits pun­tu­als que ens facin con­que­rir els objec­tius. Sí, per gua­nyar la Cham­pi­ons ens que­den cinc par­tits, que cal bro­dar i és pos­si­ble, oi? En la lliga, és bo recor­dar que l'última jor­nada de lliga con­tra l'Atlético de Madrid és vital perquè pot ser un par­tit rocam­bo­lesc…

El més desit­ja­ble és que l'entre­na­dor comenci a fer decla­ra­ci­ons engres­ca­do­res, que no es desa­nimi, que enco­ratgi els juga­dors i l'afició, perquè el ves­ti­dor neces­sita un líder a la ban­queta. I si el Tata Mar­tino se sent qüesti­o­nat, l'ideal és que es rei­vin­di­qui no amb des­pit, sinó amb cri­teri, amb valen­tia i tra­ient tot el seu talent per aca­bar la tem­po­rada amb una col·lecció de títols i joc admi­ra­ble. I el mateix ha de fer la plan­ti­lla, con­ju­rar-se i fer pinya i tirar enda­vant el que queda de tem­po­rada, eli­mi­nar els comen­ta­ris que estan cen­trats en el mun­dial i dei­xar-se la pell i donar-ho tot per llui­tar cada pilota com si fos la més impor­tant de la seva car­rera. El talent, aquesta plan­ti­lla el té, i és segur que l'any que ve caldrà fer fit­xat­ges i donar bai­xes, segu­ra­ment de rellevància, però no hi ha millor manera d'afron­tar el futur que gua­nyar el pre­sent. L'esce­nari ideal és que el referèndum sobre la reforma del Camp Nou i l'espai Barça tin­gui una par­ti­ci­pació excep­ci­o­nal, altíssima. És ben cert, que aquesta con­sulta ara no toca, perquè el que toca és par­lar de votar un pre­si­dent que ningú ha esco­llit, però ja que la junta ho ha deci­dit, seria bo que tant si gua­nya el sí com si gua­nya el no, siguem molts socis els que anem a votar. I després del referèndum ja tin­drem temps de par­lar d'altres coses, que s'han de con­si­de­rar amb sen­tit comú i alhora amb fer­mesa.

Som en un moment cru­cial, en què pot pas­sar tot. Remem ple­gats, perquè els resul­tats siguin els millors pos­si­bles.