En una escala del 0 al 10, si haguéssim de situar l'estat d'ànim de Messi i el Barça res­pecte a la reno­vació del con­tracte del juga­dor, l'indi­ca­dor esta­ria més a prop del zero que del deu. Sí, és un fet i no sem­bla que es vul­gui dis­si­mu­lar, espe­ci­al­ment des de la part del juga­dor, ja que com sem­pre en aquests casos, no en aquest en con­cret, sinó en tots, llisca de manera ambi­gua certa infor­mació i aquesta arriba on s'ha d'ins­tal·lar.

No crec sigui bo que el duel entre la família Messi i el club s'ins­tal·li gaire temps a l'escena mediàtica perquè es podrirà, ja que mal­grat que el fut­bo­lista ha donat mos­tres que l'interes­sen els diners i el futur dels seus, segueix fruint amb aquest mera­vellós esport que és el fut­bol.

Des­co­nec quina és l'estratègia al Barça res­pecte a com volen resol­dre aquesta reno­vació. D'una banda, no s'ha de des­car­tar que hi hagi la idea que el juga­dor pugui estar en aquell punt en què pot­ser no hi haurà un millor Messi que el que hem vist fins ara –no ho con­fon­gueu amb la tendència del juga­dor: seguirà mar­cant gols i batent rècords–. Em refe­reixo a si l'enti­tat ja està pre­ve­ient que tot el que pugui ofe­rir el fut­bo­lista serà menys del que ha ofert fins ara, tot ama­nit amb la pos­si­bi­li­tat que l'argentí no asso­leixi el pre­uat mun­dial que per­se­gueix des de fa anys, l'exigència del qual ja li comença a pesar com una llosa, i que torni depri­mit.

No sé el que passa pel cap d'aquells que s'encar­re­guen de l'assumpte, tenint en compte l'oferta que ha rebut el pare del juga­dor, lleu­ge­ra­ment a la baixa, però si no es resol aviat no es podrà evi­tar que comenci a córrer que els diners d'un traspàs farien bé al club. Bé, arri­bats a aquest punt, sos­pito que la flaire del pas­sat podria pren­dre més força de la que ha fet acte de presència en aquest man­dat.

El Barça està tenint la sort de fruir del millor fut­bo­lista de la història, amb la tra­jectòria con­ti­nu­ada més excelsa que mai s'ha vist en les grans lli­gues del món. I aquest fut­bo­lista, que diu­menge va reben­tar un rècord impen­sa­ble de batre com era el del Pau­lino Alcántara, no només va ser agraït amb el seu club, sinó que va dir que es volia reti­rar al Barça, sense marge per inter­pre­tar les seves parau­les. Els culers d'ara ente­nen que Messi mai s'arros­se­garà pels camps per­ju­di­cant el seu equip i que el que vol és donar el millor que té per a l'equip que va con­fiar en ell. I si arriba el dia en què Messi s'allu­nya del gran juga­dor que segueix sent, segur que ell mateix dirà prou i que n'entri un altre, com ha fet Car­les Puyol.

La gran­desa bar­ce­lo­nista que ara plana arreu arrela amb juga­dors com Puyol i Messi, amb un com­promís amb el club sense fis­su­res. S'ha de ser molt capar­rut per no haver entès això, perquè fa anys que fun­ci­ona. El Barça ha de defen­sar els interes­sos de la ins­ti­tució i davant la idea equi­vo­cada de jubi­lar-se al club, l'enti­tat ha d'enten­dre que hi ha juga­dors que ho vul­guin fer, però no per ador­mir-se, sinó per ser-hi fins que no els quedi esma, com Puyol i Messi, que sua­ran la samar­reta fins que no els quedi ni una gota.

Jo estic en con­tra que es jubi­lin de blau­grana, perquè al Barça s'hi ha de ser per lluir el millor i no per viure de les glòries del pas­sat. Aquesta enti­tat ha d'enten­dre que, tenint el millor, s'ho ha de que­dar al preu que sigui. I Messi es vol que­dar, mal­grat que fora gua­nya­ria més, no ho dub­tin. I quan ell cre­gui que no està a l'altura, no enga­nyarà ningú i mar­xarà, per no fer malbé el pres­tigi del Barça ni el seu.