El que va passar l'altre dia en el partit de l'Espanyol a l'estadi de l'Atlético Madrid ja estava escrit en el guió d'aquest final de lliga. D'una banda, perquè, que jo recordi, cap vegada aquesta temporada l'Espanyol ha estat conseqüent amb les expectatives i esperances prèvies de cada partit. I de l'altra, perquè l'equip madrileny ha de fer bona (i si cal l'ajudaran a aconseguir-ho) la voluntat de no deixar, perquè no interessa, que aquesta lliga i totes les lligues siguin només cosa de dos. Dit d'una altra manera, tant l'un com l'altre han estat, i són, dos equips comparses que fan veure que es barallen per uns objectius que els han marcat uns altres. Amb el benentès, és clar, que la resta de clubs de primera divisió es troben exactament en la mateixa situació de comparses. S'ha dit i repetit milions de vegades que el gros de ratlles, imatges i paraules dels mitjans de comunicació sempre van dirigits als mateixos. I no és, o no hauria de ser, un retret. Al contrari, es tracta de la lògica del mercat en la seva més àmplia dimensió, en què és vàlid jugar de totes les maneres i en totes les modalitats imaginables. Però aquesta realitat no és que sigui dolenta o negativa en si mateixa, el que passa és que no hi ha cap voluntat de fer-hi alguna cosa. Primer de no fer el que podria ser un diagnòstic real, i realista, del que està passant en aquest món que en diuen del futbol. I segon perquè, a pesar de tot, no es canvien els tics, les maneres de fer de sempre.

Ara mateix, el que està a passant en la segona divisió A, lluny de lloar-ho i engrandir-ho, ho empetiteixen i malmenen. Que només sis punts separin la promoció d'ascens del descens de categoria hauria de ser un bé de Déu. Doncs, no. El clubs només es miren el lloc que ocupen, es posen nerviosos i canvien de tècnic com qui no vol la cosa. No n'aprendran mai! Si només és una qüestió de sumes i restes!