Ja fa un bon temps que la lliga ACB està en hores bai­xes. Gai­rebé tots els equips, com ha pas­sat també en altres esports, han hagut de reduir sen­si­ble­ment els pres­su­pos­tos, i la diferència entre els dos clubs de fut­bol i la resta cada cop és més gran dins i fora de les pis­tes.

La majo­ria dels equips que hau­rien de pujar per mèrits espor­tius hi renun­cien per falta de diners, i bona part dels que hau­rien de bai­xar con­ser­ven la plaça per falta d'aspi­rants a cobrir aques­tes vacants. Des de fa un parell d'anys és com si estiguéssim par­lant d'una com­pe­tició gai­rebé tan­cada.

Men­tres­tant, a la part alta, el títol de lliga ja fa temps que només és cosa de dos, i a curt ter­mini no fa pen­sar que això canviï.

I a tot això, l'ACB ja fa més de sis mesos que va des­ti­tuir el direc­tor gene­ral exe­cu­tiu i, ara per ara, encara no hi ha hagut acord per tro­bar-ne un subs­ti­tut. Pri­mer van asse­gu­rar que abans d'aca­bar el 2013 hi hau­ria un nou pre­si­dent exe­cu­tiu i ara els clubs tenen coll avall que fins ben entrat el mes d'abril és difícil que hi hagi con­sens.

Entre­mig, diver­ses assem­blees extra­or­dinàries, ball de noms, pugna entre el Barça i el Madrid per impo­sar el can­di­dat, reu­ni­ons al Con­sell Supe­rior d'Esports... Però, de moment, el més calent és a l'aigüera.

És cert que l'ACB con­ti­nua fent el seu dia a dia i que és un orga­nisme amb prou capa­ci­tat per anar fun­ci­o­nant, però també és veri­tat que no es pot per­me­tre gaire més temps sense un cap visi­ble, sense un por­ta­veu que repre­senti tots els clubs i que pugui afron­tar els rep­tes més imme­di­ats, com ara un nou con­tracte tele­vi­siu o la relació de futur amb l'Euro­lliga, que, de mica en mica, li va men­jant el ter­reny.

Ha arri­bat pos­si­ble­ment l'hora que els clubs mit­jans i més petits de l'ACB comen­cin a jugar un paper més impor­tant que fins ara. Que la seva veu s'escolti més. I com a mínim, si els grans no s'aca­ben de posar d'acord, que siguin ells els que facin un pas enda­vant per arri­bar a un con­sens.

No és només la imatge i el pres­tigi de l'ACB el que està en joc, sinó també del bàsquet en gene­ral, perquè en defi­ni­tiva par­lem de l'apa­ra­dor més impor­tant que ara mateix té aquest esport a l'Estat espa­nyol.