No sé si ho han seguit, vostès: hi ha una enorme angoixa desfermada perquè dos camps de golf a Califòrnia han cremat sense causa aparent els últims dies. I quan dic cremat, vull dir cremat. Un incendi que no sabria si definir com a forestal, perquè als camps de golf la forest és més que limitada, però que en qualsevol cas fins i tot ha provocat ferits quan intentaven apagar-los.

De primer es va pensar que era una actuació vandàlica d'algun contrari al golf. Però la sorpresa ha estat descobrir que les espurnes les causen els mateixos pals amb els quals es colpeja la pilota. Concretament uns pals amb titani a la punta. Filmats amb càmeres especials és ben visible com quan aquests pals toquen la bola apareixen unes espurnes que es difuminen en totes direccions. De normal, els camps de golf són molt humits, i amb això n'hi ha prou per apagar-les, però enmig d'un període de sequera notable es veu que les espurnes aguanten un temps i, finalment, prenen, que és quan ningú no acaba de saber per què (si van al Youtube i posen “Titanium clubs can cause golf course fires” ho veuran amb els seus propis ulls).

Personalment, no hi entenc gens del golf. No hi he jugat mai i no acabe d'entendre'l. En general no entenc els esports que tenen pilota però no tenen porteria. Ara bé, la polèmica originada als Estats Units m'ha cridat molt l'atenció. Perquè sembla que discutiran fins i tot la possible prohibició d'usar aquest tipus de pals amb funda de titani en èpoques de sequera, i aquest és un plantejament que ha desfermat les queixes dels partidaris d'aquest material.

El que m'intriga, però, és la defensa que en fan, ja que afirmen que amb el titani la bola va més lluny que amb altres materials. I doncs? Competir amb un pal de titani és molt millor? És com allò dels fórmula 1, que arribes a pensar que tant hi fa qui va al volant?