No hi ha tercera via possible per al Barça al Bernabéu. Ha de guanyar tant sí com no si vol enganxar-se a la lluita per la lliga. El clàssic més futboler dels últims anys es presenta com un xoc de trens. Per l'estat de forma i d'ànim en què hi arriben els dos equips i els seus cracs de referència, i perquè el Madrid tampoc es pot permetre el luxe de deixar escapar dos punts malgrat que podria semblar que un empat els seria un bon resultat. No. Els d'Ancelotti també necessiten la victòria, perquè hi ha un tercer en discòrdia, l'Atlético de Madrid, que abans haurà jugat al Benito Villamarín amb la possibilitat de col·locar-se com a líder provisional. Ara ja gairebé ningú no dubta que els colchoneros tenen mentalitat, qualitat col·lectiva i benzina suficient per competir fins al final en la lliga i en la Champions. Després que s'hagi jugat la jornada d'avui, encara quedaran nou partits per acabar, amb un calendari farcit de compromisos prou difícils per a tots, i l'equip d'El Cholo Simeone és tan candidat al títol de lliga com el Madrid i el Barça. A Europa és un rival tan incòmode com ho podria ser el Chelsea (no s'esverin pel 6-0 d'ahir a l'Arsenal). Només cal recordar que els de Tata Martino no l'ha pogut guanyar en cap dels tres partits que han jugat aquest curs: el balanç són dos empats a zero i un empat a un, que, això sí, els va valer la supercopa d'Espanya. Per sorpresa de tot els analistes, s'ha consolidat un tercer actor que discuteix l'hegemonia del Barça i el Madrid no solament en la competició local, sinó també en la lliga de campions. Però això ja es veurà d'aquí a nou dies quan es juguin els quarts de final de la Champions. El partit d'avui, a banda de la transcendència que pot tenir de cara al títol, s'intueix com un duel entre un equip que busca una nova identitat i un altre que lluita per no perdre la que l'ha fet gran. El Madrid, mitjançant Carlo Ancelotti, està en ple procés de transformació respecte del registre mourinhista de les últimes temporades. Basa el seu lideratge en cometre els mínims errors possibles i en la contundència de Cristiano, és clar. Transita entre l'èpica i l'estètica. El Barça es mostra ciclotímic en la recerca dels atributs que el van convertir en referent mundial. Els resultats, més que no pas el bon joc, permeten als blancs abordar el canvi amb certa tranquil·litat, però els queda pendent autoafirmar-se amb algun títol o una victòria de prestigi. En la lliga, han perdut al Camp Nou i al Bernabéu contra l'Atlético, rivals directes pel títol. Els blaugrana arriben en un punt alt del cicle després de la golejada de diumenge passat i, sobretot, després d'eliminar amb solvència el City, un dels rivals més potents de la Champions. No tenen cap dubte de com han de jugar, i s'han mostrat forts en els compromisos de nivell. Els ha perdut la indolència en partits concrets. Per això avui han de guanyar si no volen perdre definitivament la lliga, però saben que no és al Bernabéu on es guanyen o es perden les lligues.