Anar tirant, simplement
I després, com aquell que no vol la cosa, els jugadors es faran el desmenjats i es taparan les vergonyes amb avorrits estira- i-arronses del representant de torn per si es renova o no el contracte. Però noi, a l'hora de posar els cinc sentits al camp i mirar de deixar llest l'objectiu prioritari del campionat, ni aconsegueixen arribar amb claredat més d'una vegada a la porteria del Llevant. Tots sabem que la plantilla de l'Espanyol és més fruit de les circumstàncies i les necessitats que no pas el resultat d'una ambiciosa planificació ben dotada econòmicament. Però també sabem que això no només li passa a l'Espanyol, sinó també a la major part dels equip de primera divisió, com ara el Llevant, el rival de dissabte passat a Cornellà. Precisament ahir van guanyar al camp del Màlaga, un dels clubs que amb diners de fora ha invertit en tècnics i jugadors i no es pas que li hagi sortit gaire bé. Amb aquesta victòria l'Espanyol ha recuperat els punts que va perdre dissabte. Fa setmanes que dic i repeteixo que no es patirà ni un moment per mantenir la categoria. Però, independentment d'això, ells saben perfectament que és així, i tant l'entrenador com els jugadors haurien de voler donar alguna alegria continuada a la seva afició. Entenc perfectament l'escepticisme de l'entrenador i que es mostri tan caut de cara al futur. No té cap problema. Ha assolit l'objectiu i podrà canviar d'aires si ho prefereix. Perquè, a veure: en cas que remotament l'Espanyol arribés a aconseguir un lloc per jugar a Europa... què s'hauria de fer? Vendre la casa i anar de lloguer? Mireu com li està anant al Betis...!
I dissabte vinent el derbi! Ja se sap que en aquest tipus de partits pot passar de tot (diuen que per allò de la rivalitat i que el futbol ja ho té, això). Però de la manera com estan les coses, no ho crec pas. A més, només faltava que el Barcelona es tornés a reenganxar a la lliga, i a Madrid mateix!