La vaga del Bilbao és per posar-se a plorar. Però el que em sorprèn és que això no hagi passat abans en altres clubs com, sobretot, el Valladolid. El passadís del Madrid als jugadors del Bilbao quan va acabar el partit va ser un bon detall, però al Valladolid no n'hi han fet cap i ja hi han passat vint jugadors aquesta temporada... Per què uns sí i els altres no? Sobretot per la força que tenen els jugadors. A Bilbao hi ha Mumbrú, Raül López, Hervelle i Grimau, jugadors amb pes en l'ACB i en el col·lectiu de jugadors. Aquests parlen amb Rudy, Sergio, Llull, Mirotic, Reyes i companyia i pacten el passadís perquè les imatges puguin sortir a tot arreu. Perquè hi hagi enrenou. A Valladolid, quin jugador hauria hagut de parlar amb Rudy, Sergio, Llull, Mirotic, Reyes i companyia? La reivindicació dels jugadors l'aplaudeixo. És la primera vegada en la història que el col·lectiu s'ha plantat. Ja era hora. Però faig una reflexió: un representant de jugadors com és Gorka Arrinda pot ser el propietari, com fins ara, d'un club ACB? Ha estat Arrinda qui s'ha beneficiat dels ajuts institucionals, dels ajuts a un club que té una afició admirable al darrere i que ara és víctima de la situació. Arrinda, que és el representant de Mumbrú, Raül, Hervelle i Alfonso Reyes –nou president de l'associació de jugadors– deu tenir alguna responsabilitat en tot plegat, no? Ell és qui va signar els contractes i sabia perfectament la situació econòmica del club, no? Ell és qui signava els contractes i com a representant dels jugadors es quedava la comissió del contracte, no? I ara que no hi ha diners diu que marxa? Ara que ja no hi ha la gallina dels ous d'or, decideix plegar? Com a responsable del club, no és ara que s'hauria de quedar més que mai per tirar endavant la situació? No es poden barrejar coses. Ser representant i amo de club a la vegada és molt perillós. Espero que de tot això, els que no en surtin més perjudicats siguin el bàsquet, el Bilbao i la seva afició. Arrinda pot seguir fent de representant.