Mentre la zona red de Liverpool acapara tots els focus d'atenció pel lideratge i la possibilitat de guanyar el títol de lliga 24 anys després, a la zona blava també viuen una bona època. La bona feina de Robert Martínez en la direcció del grup té entusiasmats els seguidors de l'Everton, que disfruten d'un joc atractiu i efectiu que permet a l'equip ocupar la cinquena posició i lluitar per entrar en la lliga de campions. Martínez, en la seva primera temporada a l'equip toffee, ha obert un nou escenari a uns aficionats que estaven acostumats al joc industrial que durant moltes campanyes els va servir David Moyes. I s'ha guanyat la seva confiança i el seu respecte. Però no només la dels aficionats: la nova aposta pel joc combinatiu que ha posat en pràctica el tècnic de Balaguer també rep les lloances del jugador en qui l'Everton té dipositades més esperances, Ross Barkley: “Martínez és més tàctic que Moyes i ens dóna molta confiança a tots els jugadors.”

Barkley (05-12-1993) és migcampista i ja ha rebut tot tipus de comparacions amb vells referents del futbol anglès –“el nou Gazza”, diuen alguns comparant-lo amb Gascoine– o amb jugadors consagrats, principalment amb Rooney i Gerrard, que, com ell, van néixer i créixer a Liverpool. Exageracions mediàtiques a part, malgrat que la semblança amb els inicis de la carrera de Gerrard no va desencaminada, Barkley té totes les condicions per convertir-se en un jugador de referència del futbol anglès i també de la selecció absoluta, amb què ja ha debutat. El factor que destaca més Martínez del seu jugador és “la fortalesa mental” i en aquest aspecte l'ha comparat amb el blaugrana Xavi. Una fortalesa que va demostrar durant la recuperació de la greu lesió que es va fer en una acció fortuïta jugant amb la selecció sub-19, l'octubre del 2010, que va acabar amb una triple fractura a la cama.

El seu perfil és de jugador box to box, (recorregut d'àrea a àrea): és potent, dinàmic, amb un xut espectacular amb les dues cames, bona conducció, una gran capacitat per recuperar pilotes (domina especialment el tackle). Se sent més còmode atacant en transicions ofensives, tot i que en atac posicional, malgrat tenir temptacions de caure en egoisme anàrquic, també té recursos que, dirigits per l'entrenador català, van augmentant i va polint.

Hi ha un gran consens que la seva presència en el mundial del Brasil serà segura i que ha de tenir protagonisme en el joc d'Anglaterra. De fet, ha destacat en totes les seleccions de base i va ser campió d'Europa sub-17 el 2010 derrotant Espanya, en què jugava el seu actual company Gerard Deulofeu, en la final (2-1). Ara, a Anglaterra, molts tenen els ulls posat en aquest jove que fa nou anys va entrar a l'acadèmia de l'Everton, on es continua forjant.