Desviar l'atenció

“No entenc com en un país amb tanta tra­dició fut­bolística es parla tan poc de fut­bol i tant d'altres assump­tes secun­da­ris.” Aques­tes parau­les de Gerardo Mar­tino, entre­na­dor del Barça, ens hau­rien de fer refle­xi­o­nar a tots. Gau­dim d'una de les millors lli­gues del món, amb equips bus­cant la glòria en la Cham­pi­ons i una selecció en un moment dolç. Hi ha una lluita ferotge per apro­fi­tar les pla­ces euro­pees que l'Atlético, el Barça i el Madrid dei­xen a la resta. També hi ha, a més, emoció per la zona baixa. Equips històrics amb molts pro­ble­mes per sobre­viure en la màxima cate­go­ria i d'altres, amb menys pedigrí, asso­lint fites dig­nes de menció. Però no. Res d'això no interessa. Sec­ci­ons d'esport que no par­len del gran par­tit de Car­los Vela, de les atu­ra­des de Kiko Casi­lla i de la gran feina que està fent el Rayo Valle­cano amb un pres­su­post mínim. Molts mit­jans, bus­cant el gran titu­lar, la rellevància imme­di­ata en lloc de la infor­mació de qua­li­tat, ofe­rei­xen polèmiques més enllà del fut­bol. S'afirma sense com­ple­xos que tal entre­na­dor té ordres direc­tes de dei­xar a la ban­queta un fut­bo­lista deter­mi­nat. I d'això, d'una cosa tan habi­tual com ser a la ban­queta, se'n fa un debat naci­o­nal que dura mesos. Els matei­xos pro­ta­go­nis­tes, juga­dors i entre­na­dors també tenen la seva quota de cul­pa­bi­li­tat. Davant d'un resul­tat advers, es diu que aquell àrbi­tre és impar­cial i que sem­pre busca fer la guitza. Que hi ha una cam­pa­nya per donar el títol de lliga a aquells que són més macos o per enfon­sar a la segona divisió aquells altres. Tot i això, aquest gra­pat de mani­o­bres tenen un objec­tiu clar: des­viar l'atenció cap a una altra banda. Una tendència molt peri­llosa, ja que els debats extra­es­por­tius no són fidels a l'essència del joc. Pot sem­blar que les audiències pugen quan es repe­teix trenta vega­des un penal dubtós i no pas repas­sant les imat­ges del par­tidàs que s'ha dis­pu­tat a Los Cárme­nes. I és que, des­gra­ci­a­da­ment, molts mit­jans no infor­men, sinó que agi­ten la polèmica i després la donen mas­te­gada a l'espec­ta­dor. Una filo­so­fia que dóna ren­di­ments a curt ter­mini, però que aca­barà avor­rint-nos a tots. Amb mi que no hi comp­tin.