Una gran festa major ambulant
Curiosos, aficionats, nombrosos grups d'escolars i autoritats municipals es barregen entre els ciclistes, tècnics i components dels equips que conformen la caravana de la Volta a Catalunya abans de la sortida de la segona etapa, situada al Camí de la Geganta de Mataró. Els autobusos dels 22 equips, els cotxes carregats amb les bicicletes de recanvi i d'altres vehicles de l'organització figuren ben arrenglerats en la llarga avinguda. Com un aparador, l'escenari és perfecte perquè els aficionats puguin veure de primera fila les entranyes de la cursa i tinguin contacte de primera mà amb algunes de les principals figures del pilot internacional, com el podi complet de l'última edició del Tour de França, el britànic Chris Froome, el colombià Nairo Quintana i el català Joaquim Purito Rodríguez, a més del madrileny Alberto Contador, un dels corredors més reclamats abans del control de firmes. En pocs esports de masses es produeix tanta proximitat amb els grans protagonistes com en el ciclisme. Als antípodes, per
exemple, de l'elitisme i les barreres que s'interposen entre els pilots de fórmula 1 i els seus aficionats. No seré jo qui contradigui alguns dels cronistes que més en saben, de ciclisme, al país i que van qualificar l'ambient a la sortida a la capital maresmenca d'espectacular i que no hauria congregat més públic si en comptes de l'inici d'una etapa de la Volta es tractés de la ronda francesa. Un centenar de metres després de la sortida, els 176 participants enfilen per l'avinguda del Velòdrom. Una instal·lació en què Miquel Poblet havia viscut diverses jornades de glòria i que en l'edició de la Volta del 1970 va ser el final d'una etapa que va coronar Luis Ocaña, un altre dels noms llegendaris. La sortida d'aquesta etapa i el dia abans el pas del pilot en la jornada que començava i acabava a Calella ha servit per reconciliar Mataró amb el ciclisme, que havia tingut la seva esplendor en la dècada dels quaranta.
El magnífic cartell de la prova, la competitivitat a la carretera, els nombrosos aficionats en totes les etapes a pesar d'alguns dies de mal temps i l'èpica en les jornades de muntanya a la Molina i Vallter són, sintèticament, alguns dels punts destacables d'una Volta que sembla anar reviscolant després d'haver passat per una època molt complicada per culpa del poc suport econòmic. Fa 80 anys ja es veien les enormes possibilitats de la prova per promocionar turísticament Catalunya a través del recorregut per diferents indrets del país. Si més no així ho explicava en les magnífiques cròniques que publicava Josep M. Planes a La Publicitat i que estan recollides en el llibre Planes d'Esport (Editorial Proa), un document indispensable per als grans aficionats al ciclisme. El periodista, que seguiria la Volta l'any 1935 i el 1936, es va endinsar en aquest esdeveniment amb cert escepticisme i va acabar realment captivat pel que va anomenar una “gran festa major ambulant”. Més enllà de la competició esportiva, els relats de Planes esdevenen retrats d'època, de paisatges i de seguidors. “La meva feina consistirà a fer de turista literari”, segons les seves pròpies paraules. Era l'època en què Marià Cañardo, guanyador de set edicions de la Volta, era un autèntic ídol de masses, però el cronista manresà també es fixa en corredors de “quarta categoria”, com ara un paleta de Rubí que va necessitar una donació popular per poder-se inscriure en la prova o un pagès de Vallmoll que per complir el seu gran somni es va vendre una vaca d'amagatotis del seu pare. En els seus escrits, Planes també fa esment de les dificultats de la professió: “Si això hagués de durar gaire, canviaria de bon gust la meva ploma de cronista teòricament brillant per la bicicleta del més desgraciat dels corredors.” En definitiva, un seguit d'anècdotes d'un esport que sempre ha anat envoltat d'èpica i que fa 80 anys ja era tot un fenomen social.