Un dels debats de la temporada entre els aficionats de l'Espanyol és la baixa assistència d'espectadors a Cornellà-el Prat, així com també el descens d'associats des que el club va estrenar l'estadi.

Diverses són les causes que s'argumenten per mirar de treure'n l'entrellat. Des de la crisi econòmica que ens sacseja des de fa uns anys, passant pels horaris dels partits, sovint intempestius i molts cops també en jornada laboral, i continuant per un projecte esportiu molt limitat pels escassos recursos econòmics i que, de retruc, es fa poc atractiu per als aficionats.

Segurament, els qui esgrimeixen aquests motius tenen la seva part de raó i, com acostuma a passar, el problema ve donat més per un conjunt de circumstàncies que no pas per un mal en concret.

I és que, deixant de banda els aficionats que per una militància incondicional i perquè s'estimen el club per damunt de qualsevol adversitat sempre seran fidels i aniran a l'estadi a veure el seu equip, hi ha un bon nombre de seguidors que necessiten que se'ls engresqui per fer el pas d'anar al camp o per donar-se d'alta com a socis. I una de les maneres d'aconseguir-ho depèn del que se'ls ofereix al terreny de joc. Condicionat per una delicada situació econòmica, l'Espanyol fa uns anys que necessita vendre jugadors i això fa que quan un d'aquests es converteix en el referent, en l'ídol, en el mirall dels aficionats, acabi sent traspassat o canviï d'aires perquè rep una proposta millor.

Tot plegat fa molt difícil que els seguidors s'identifiquin amb els jugadors si aquests canvien cada dos per tres. Com a exemple, una dada que em sembla determinant. Si comparem els jugadors que van disputar el primer derbi a Cornellà-el Prat, el 2010, amb els d'ara fa una setmana, veurem que, si al Barça hi continuen encara onze dels divuit convocats llavors, a l'Espanyol ja no en queda cap. Quatre anys i no en queda ni un.

I és que els referents són importants per aconseguir arrossegar la massa social que no és incondicional i que en èpoques de vaques magres dubta. I amb dades com aquesta, sincerament, és molt difícil aconseguir-ho.