Un dia radiant, de color, d'escalfor primaveral, de barcelonisme futbolístic i de catalanitat lliurement manifestada.

Cal rectificar el Camp Nou i fer les obres del Nou Espai Barça, i tant que sí; com també, sí, cal posar les coses al seu lloc. Un mà negra hi és i hi serà mentre el país no sigui lliure: avui, amb uns delators de sang inquisitorial, que diria en Rajoy –quin nivell, mare de Déu!–; ahir, amb els franquistes Bernabéu, el cas Diestefano, la Federació Espanyola de Futbol o Gurutzeta i altres àrbitres sota sospita. Però les coses clares: cal demanar responsabilitats, perquè la gestió esportiva no s'ha fet bé.

La Masia és la joia de la corona. El Barça és un exemple de com fer realitat el somni de nanos de tot el món i dels seguidors que creiem en la formació i no només en els jugadors cracs professionals, massa d'ells objecte de consum i alguns, fins i tot, només mercenaris. Figo n'és el paradigma.

Bartomeu ha sortit molt enfortit i ha demostrat un tremp que ignoràvem; ara s'ha arremangat i ha fet dissabte. Ha de fer una nova junta ajustada al seu perfil. Són massa errades per ratificar gent a qui el càrrec li va massa ample o ha de posar un professional competent que vetlli dia a dia per com es controlen les coses en l'àrea que Zubizarreta o algú del seu entorn no ha gestionat amb prou diligència.

S'arreglarà, diuen, tot el càstig aplicat al Barça; molt bé, esperem-ho, però mentre, preparem-nos per a un pla B. No hi ha cap bon estratega del món que no tingui planificats tots els escenaris. Per cert, entre ells ja pot fer bona despesa amb informació completa estatal i internacional per esborrar una taca gratuïta que la Masia no es mereix.