Mentre m'esperava perquè em pentinessin, la perruquera em va preguntar. “I tu com ho veus, això del Barça? No és estrany tantes coses alhora?” Entre assecadors i clientes que triaven tint, va afegir: “Per mi, que volen fer mal al Barça, i com que saben el que és per a Catalunya...” Després em van rentar el cap i vam deixar aquí l'anàlisi blaugrana. A la sortida, vaig trobar un soci culer de tota la vida: “Jo votaré que sí”. Sí? “Crec que va bé per al club remodelar el camp, que es posi al dia...” La perruquera i el soci culer van començar a perfilar una teoria que es va confirmar en el casament. Dissabte hi havia referèndum al Camp Nou, un Barça-Betis i el casament d'en Maspons i la Rosa. A la taula, els gols de Messi contra el Betis van acompanyar el dinar. Una setmana abans, en el casament del meu germà i la Gemma, havíem saltat i ballat amb el gol de Messi a Cornellà-el Prat. La màgia del Barça i del futbol, i de “la felicitat dels altres”, que diria en Carles Sindreu. Aquest dissabte, un dels convidats, que no havia tingut temps d'anar a votar, es va reafirmar: “Jo votaria que sí.”

La gent té ganes de mirar-se les coses en positiu, que el Camp Nou millori, que s'acabin aquests tripijocs. Aquesta temporada sembla que ens vulguin fer especialistes en clàusules de contracte, futbolistes del Brasil, fitxatges de menors estrangers, lesions de genoll i altres complicacions... Malgrat això i la baixa participació, cosina del desencís, la gent vota sí a una reforma que adapti el Camp Nou a la dimensió del Barça. Malgrat tot, al Camp Nou coregen el nom de Busquets, aquest futbolista a l'ombra, fet a la Masia, que és un dels millors migcampistes del món, que és i ha de ser la referència del Barça.

Però que la gent gasti una mica de sentit comú no implica que a qui pertoca no faci la seva feina. Amb la perruquera vam coincidir que tot el que està passant aquesta temporada a can Barça fa una bravada sospitosa, però això no vol dir que aquesta hagi de ser la principal reacció pública del club davant el conflicte amb la FIFA. Ara no demanaran al soci que es faci també especialista en normatives FIFA, unes regles que, bo i sent injustes i amb sancions fora de mida, el club ha de saber portar. Savoir faire, al capdavall. El club se suposa que té un equip d'advocats que, tampoc ara, ha de badar amb aquest tema. Si no, qui vol trobar l'escletxa, la troba, i aleshores burxa tant com pot.

Per preservar l'equip i la Masia, la gent demana una solució a aquest embolic, no un escarafallisme d'“ens estan perseguint” i prou. No obstant això, el Barça no llança la tovallola. I encara que el voldríem més compacte, amb més bon joc i menys batzegades, l'equip i el millor del món –fet a la Masia!– segueixen estirant del carro. Si dimecres el Barça bat l'Atlético, si aquesta temporada guanya algun títol, caldrà valorar-ho molt. Gairebé com un miracle entre tanta pudor de
socarrim.