Mihaboquè?
Aquesta setmana, les xarxes han anat plenes per culpa d'un vídeo d'Usain Bolt entrenant-se. Les imatges, penjades pel mateix corredor, el mostraven ple de cables mentre feia flexions i movia tot d'aparells. Estava usant una tècnica d'estimulació muscular, coneguda, segons que explicaven allà mateix, com a Mihabodytec i que té a veure amb l'estimulació elèctrica.
L'excitació provocada pel vídeo tenia molt a veure amb la mística. Pel que em diuen, això d'estimular els músculs de forma externa no té res d'estrany. Però fer-ne una estimulació elèctrica i ensenyar-ho en vídeo diguem que et porta morbosament a Frankestein, si ets un cinèfil, o a aquelles històries fabuloses que circulaven sobre els atletes soviètics dels anys setanta, si ets un afeccionat a la història esportiva, atletes que alguns deien que eren tan bons perquè els tractaven amb ultrasecretes tècniques d'estimulació.
Jo el recorde, aquell debat, quan era un xiquet; aquelles fantasies que corrien sobre els atletes russos. Però ara, encuriositat per les imatges de Bolt, he volgut llegir una mica sobre el tema i resulta que tot això de l'electricitat per a estimular músculs és més vell que no em pensava.
Es veu que, el 1832, un tal Le Molt ja ho aplicava per a recuperar malalts, supose que amb aparells que devien ser francament primitius. I, a finals d'aquell segle, especialment als Estats Units, es va posar de moda fer descàrregues elèctriques sobre els joves. A mi em posa els pèls de punta, francament, però van arribar a fer unes estadístiques que deien, ho jure, que “deu descàrregues de deu segons amb un corrent sinusoïdal de 2.500 hertzs” aconseguien que els pobres xics foren un quaranta per cent més forts.
Ja m'imagine que això de Bolt deu ser més civilitzat. Imagine.