Elogi a l'anonimat
Desgraciadament, l'esport mediatitzat en aquest país es redueix a la informació del Barça, sobretot, la de l'Espanyol i la referent a algun altre esportista d'elit com ara Marc Márquez, Rafel Nadal i Fernando Alonso. A part de la premsa de proximitat, en què sí que hi ha una amalgama d'informació més polifònica, pocs diaris amb vocació nacional han tingut un record continuat per la pràctica esportiva més anònima, tot i que moltes vegades també pugui ser de molt nivell. L'Esportiu, per exemple, n'és de les poques excepcions (i que duri!). És per aquest motiu que, ara que aquesta publicació ha entrat en una nova etapa, després de les dues que ha viscut des del 2002 amb la capçalera d'El 9, vull aprofitar l'ocasió per reforçar aquest compromís amb l'esportista anònim. I ho faré amb un exemple. Fa una setmana es va fer, a Balenyà (Osona), la tercera edició de la mitja marató de muntanya del Roc Gros. 400 esportistes van prendre la sortida cap a la serra de Fonderola en una prova que, com totes, s'organitza des del voluntariat, l'associacionisme i l'energia que pot donar, any a any, el copet a l'esquena dels participants quan arriben a la meta i clamen “quina gran cursa, quina gran organització!” Com a Balenyà, molts pobles de Catalunya han dissenyat proves atlètiques que, basades només en la bona voluntat dels seus organitzadors, acullen esportistes de gran qualitat –al Roc Gros, Josep Viñas i Sílvia Puigtió van ser-ne els guanyadors–. La vitalitat que aquestes activitats dóna als municipis que les acullen és, proporcionalment parlant, similar al que suposa un media event per a la ciutat de Barcelona, Londres o Madrid. Per això, i atès la qualitat dels qui hi poden arribar a participar, és important que també es puguin explotar mediàticament i no es quedin a les hemeroteques de la premsa local i comarcal. El teixit esportiu d'aquest país no s'aguantaria sense aquestes entitats –anònimes, mediàticament parlant– que piquen pedra perquè els seus pobles siguin un referent esportiu. Quasi mig miler de persones passejant per una vila que no arriba als 4.000 habitants té un retorn econòmic important, a la vegada que la bona organització permet que el visitant sigui prescriptor d'un turisme esportiu molt saludable i coherent amb el creixement del municipi.
