Escric aquest article hores després de l'hecatombe que es va viure al Calderón. Ho faig a raig i més amb el cor calent que amb el cap fred. Però a vegades cal més aquesta rauxa i intensitat –que l'hi preguntin a l'Atlético– que no pas una actitud més calculada i serena. El que dimecres vam haver d'aguantar els seguidors blaugrana va ser dramàtic, patètic, insultant... Ja n'hi ha prou de posar-nos la bena als ulls i no veure la crua realitat. El Barça necessita una profunda renovació, sobretot per tornar a ser algú a Europa. No pot ser que quan arribi el moment decisiu en la Champions, l'equip es desfaci i es trenqui per tot arreu. Però el més greu de dimecres és l'actitud dels jugadors. És inconcebible que un equip de nivell surti tan adormit i sigui un caos durant els primers quinze minuts.

El gol de l'Atlético és un reflex del que va passar els 90 minuts. Els de Simeone collen i collen, i després d'una pilota al pal continuen collant i collant fins que marquen el gol. Per contra, els jugadors del Barça s'ho miren i el mateix Iniesta baixa al ralentí a defensar. Sí, sé que sembla un pecat criticar Iniesta, però no ens hem d'enganyar. El manxec va jugar fatal i trobo normal que Martino el canviés, per més que l'entrenador argentí hagi rebut garrotades per tot arreu.

Messi tampoc va estar al camp. Bé, sí que hi era, però no va aparèixer per enlloc. No sé si es va amagar o si l'Atlético li va impedir que brillés. Però una cosa és clara, l'astre argentí ha estat nul en aquesta eliminatòria i l'equip l'ha trobat a faltar molt i molt. Un altre que va jugar un matx horrorós va ser Dani Alves. No va fer ni una centrada bé i va perdre algunes pilotes molt compromeses. El brasiler, en lloc de donar lliçons a l'afició, potser s'hauria de dedicar a jugar més i recuperar la brillantor d'altres temporades. Cesc tampoc no hi va ser, igual que Busquets, Xavi, Mascherano... Els únics que es van salvar van ser Pinto, Bartra, Alba i Neymar.

Davant d'aquesta situació, com deia abans, cal una renovació urgent i, encara que es guanyi la lliga o la copa, aquests canvis s'han de fer la temporada vinent, sempre que la FIFA ens els deixi fer. Per començar, Tata Martino ha demostrat que no és entrenador per al Barça. En els cinc partits contra l'Atlético, Simeone li ha guanyat la partida i el blaugrana ha estat incapaç de trobar la fórmula per trencar la teranyina del rival. En defensa s'ha de fitxar un o dos centrals i continuar donant confiança a Bartra. Per la seva banda, Alves ja ha donat tot el que podia donar de si i seria un bon moment per vendre'l. Mascherano potser també podria entrar en aquesta operació sortida.

Al mig del camp s'ha de trobar urgentment un substitut per a Xavi i també intentar recuperar alguns jugadors, com Cesc, que estan més que perduts. Personalment, sempre he defensat el d'Arenys i no el faria fora, però arribat el moment, qui sap. Song és un d'aquests altres que podria marxar, mentre que Rafinha seria una bona opció per incorporar-se a aquesta línia.

I al davant també s'ha de fitxar un o dos davanters. Sempre he estat partidari d'incorporar un 9 pur que fixi els centrals i doni més llibertat de moviments a Messi i Neymar. I si la directiva es decideix a recuperar Deulofeu –jo ho faria–, Alexis o Pedro no tenen lloc. Evidentment, no parlo gaire de la porteria, perquè és més que clar que es necessiten un o dos fitxatges.

I per acabar, qui també ha demostrat la seva inoperància és Zubi, que ja podria pensar a fer les maletes.