A la gran decepció de la Champions s'hi va afegir ahir la de la lliga. El Barça va tenir 75 minuts per remuntar el gol de Brahimi a Los Cármenes i no en va ser capaç. Tenia l'ocasió de posar-se com a líder provisional en la lliga i se n'ha despenjat definitivament, si l'Atlético i el Madrid no tenen un daltabaix, cosa improbable. La imatge dels homes de Tata Martino a Granada va ser la de la impotència. La d'un equip tou, porós, esllanguit, en alguns moments desfet i mancat de fe en ell mateix. Incapaç de superar l'ambició dels locals, que es van defensar amb ungles i dents, però sense exercir, ni de bon tros, la pressió que va engargussar els blaugrana en els quarts de final de la lliga de campions, contra l'Atlético.

Els primers vint minuts del partit de dimecres al Calderón –de fet, tot el partit– van deixar sense arguments els que hem defensat que aquest Barça, plenament amortitzat en forma de títols, alegries i moments de gran plaer estètic, encara és capaç de mostrar-se competitiu quan el guió ho requereix. Com més voltes dono al que (no) va passar en aquella estona, menys em valen els arguments futbolístics, encara que hi siguin. César Luis Menotti n'ha deixat anar un de demolidor: “L'equip es va sotmetre abans de començar. S'ha de ser ample per poder ser profund”, ha dit l'exentrenador del Barça i exseleccionador argentí, en al·lusió al plantejament que va fer el seu compatriota, Tata Martino. Potser és cert, però malgrat tot, el més determinant perquè l'Atlético els passés pel damunt al començament del matx va ser, simplement, que els de Simeone van tenir més fam de victòria. La raó per la qual els van eliminar és que, avui per avui, són millor equip.

I si el Barça va ser indolent quan es jugava a cara o creu el passi a la semifinal de la Champions, en un ambient d'aquells que motiven qualsevol jugador, què podíem esperar del partit d'ahir a Granada? La indolència es va convertir en incapacitat. La mateixa, de fet, que aquest equip ha tingut en la lliga cada vegada que se li han posat les coses difícils. Ahir contra el Granada, dimecres passat contra l'Atlético, contra el Valladolid... no ha estat capaç de sobreposar-se. El que va determinar la derrota ahir no va ser la manca d'actitud, sinó l'absència d'una proposta col·lectiva. D'ocasions, ja en van tenir, però l'equip va fer sempre la sensació de voler i no poder contra un rival que deixava prou espais i temps per pensar. Tot es va fiar a la inspiració dels dos cracs, que no van decantar la balança. Neymar, el millor, ho va provar sense encert davant de porteria. Messi va participar més, però va estar espès en l'elaboració i en la finalització.

Queda la copa, contra el Madrid per intentar esmorteir la gran decepció de la culerada, que en quatre dies ha vist com s'esfumava la Champions i pràcticament la lliga. És imprescindible que l'equip es refaci del cop en quatre dies.