L'última copa abans del canvi de rumb

La final de dime­cres de la copa del Rei con­tra el Real Madrid pot ser l'última opor­tu­ni­tat de plan­tar cara, de treure tot el talent, d'anar-hi, de ser seri­o­sos amb un lle­gat i un equip que va fer història. El resul­tat i també el joc i la posada en escena del Barça dime­cres poden mar­car el futur de l'enti­tat, perquè som en una cruïlla deter­mi­nant per enfo­car un futur que no podem seguir per­dent, perquè ja fa massa mesos que la deso­ri­en­tació, el des­con­cert, la falta de lide­ratge i el rigor s'han esmi­co­lat, i només ens que­den juga­des aïlla­des, tros­sos de par­tit, imat­ges des­di­bui­xa­des del que vam ser, una nostàlgia infi­nita.

Aquesta copa podria ser l'última copa, l'últim títol metafòric d'una manera de fer, basada en apar­tar-se dels valors i del model propi, subs­tituïda per una pro­posta que ni és genuïna, ni té iden­ti­tat, ni rumb. La impro­vi­sació i l'auto­en­gany s'han con­ver­tit en una manera abso­lu­ta­ment errònia d'avançar cap a enlloc. Ja no és només tro­bar-nos a mit­jan d'abril sense Cham­pi­ons i gai­rebé sense pos­si­bi­li­tats en la lliga, sinó sen­tir-nos escom­brats per una rea­li­tat duríssima, amb un pre­si­dent dimi­tit i un de nou que no s'ha sabut gua­nyar la cre­di­bi­li­tat, amb un direc­tor espor­tiu i un entre­na­dor que no apro­ven cap exa­men i amb una plan­ti­lla que sem­bla des­ga­nada, des­mo­ti­vada i desen­tre­nada.

Sí, cal gua­nyar aquesta copa con­tra el Real Madrid, perquè neces­si­tem una glo­pada d'ale­gria, perquè quan sem­blava que tot podia ser, quan sem­blava fa unes set­ma­nes que teníem dret a somiar trui­tes, no ens volíem creure la rea­li­tat: la sen­sació que el pre­sent no ens podria som­riure gaire, perquè quan les coses no es fan bé, és inco­he­rent espe­rar grans resul­tats. Ara, els nos­tres juga­dors han de sor­tir a Mes­ta­lla a men­jar-se la gespa, a dei­xar-s'hi la pell, a tor­nar-nos a ena­mo­rar.

Dime­cres hem de gua­nyar aquest títol, l'hem de cele­brar com l'última victòria abans d'un canvi de rumb que el Barça neces­sita. Ara cal vèncer per no aca­bar mala­ment, cal un mal menor, perquè no exploti tot pels aires i lla­vors, cor­rem-hi tots, dema­nem sal­va­dors que ens retor­nin el que vam ser. Ens fan falta can­vis estruc­tu­rals, la situ­ació és greu, els pro­ble­mes són de fons, però conei­xem el camí que hem de recórrer. Sor­to­sa­ment, tenim talent per cap­gi­rar les coses, per tor­nar a lide­rar l'esport mun­dial, però no ho asso­li­rem fent qua­tre fit­xat­ges (si ens dei­xen fit­xar), ni un nou entre­na­dor. Hem de retor­nar a l'excel·lència, a l'exigència, a córrer per cada pilota com si fos l'última, a res­pec­tar-nos, a ser fidels a la millor herència que hem rebut mai: no els podem retreure la der­rota, però sí, no haver-ho fet tot per gua­nyar.