L'EDITORIAL
I aquest conte s'ha acabat...
Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat. S'ha acabat el somni de guanyar un títol que permetés al Barça afrontar la renovació, la necessària i inajornable posada al dia del millor equip de la història del club, amb una certa tranquil·litat. S'albiren temps de turbulències perquè als dos fracassos esportius –Champions i copa– s'hi sumen la diversitat de fronts oberts que té la directiva. No pot ser casualitat que els blaugrana hagin perdut en una setmana tres partits seguits –tots vitals–, un fet que no succeïa des de febrer del 2003, fa més de 10 anys. Tata Martino va insistir en l'alineació de quatre centrecampistes en detriment d'un davanter (Cesc en comptes d'Alexis o Pedro) i el Barça va tornar a ser tan previsible com en el partit que li va costar l'eliminació de la Champions o en la derrota a Granada, que l'ha deixat a expenses del que facin l'Atlético i el Madrid en la lliga. El gol de Marc Bartra a la sortida d'un córner va fer pensar que el Barça se'n podia sortir i, al final, un xut al pal de Neymar podria haver provocat la pròrroga. Però el fet cert és que al Barça li va tornar a faltar gas, idees. No es pot pas dir que no hi posessin ganes, però mai van ser superiors al Madrid, que, vivint dels errors blaugrana, es va fer un tip de contraatacar.