Nikolas
Aquest és un diumenge en el qual anar al Camp Nou és poc apetitós. No només pel calendari, enmig d'un pont llarguíssim de Setmana Santa, sinó especialment pel mal sabor de boca que aquesta temporada està deixant el Barça. Des del punt de vista esportiu, però també, i diria que d'una manera molt especial, des del punt de vista institucional. És molt difícil imaginar una decepció més gran que la que estem vivint els culers aquesta temporada en la qual alguns tantes coses havien promès.
Jo hi aniré, tanmateix. Ho faré sobretot per fer companyia a un xicot que es diu Nikolas i que ve des d'Atenes a Barcelona aprofitant la Pasqua només per a veure l'equip i el club que ell admira, que ha admirat, de fet, tota la seua vida. Nikolas és un xiquet de nou anys, seguidor de l'Olympiacòs però fanàtic del Barça. Del gran Barça que ell ha vist sempre des de petit per la televisió des de Grècia com un equip únic i especial, com un club diferent a tots els altres que competeixen, un conjunt que avui per primera vegada veurà a l'estadi.
No s'hi trobarà el seu Barça, aquell en el qual somia i que durant anys ha representat els millors valors del futbol i també del nostre país. Però s'hi trobarà el Barça, encara. Un club i un equip que cal recuperar amb urgència per a nosaltres i també per als milions de seguidors com Nikolas que, arreu del món, llueixen amb orgull els colors blaugrana. Un Barça que feia somiar i que hem d'aconseguir entre tots els aficionats que faça somiar de nou.
Diumenge passat l'equip de Nikolas, l'Olympiacòs, un equip que, per cert, Valverde va entrenar fa temps, va celebrar la victòria en la lliga grega i ell va dir a sa mare que no passava res si no anaven a la celebració. Perquè aquest diumenge finalment ell seria al Camp Nou. Espere que s'ho passe bé, malgrat tot.