Josep Maria Bartomeu s'agafa al tòpic que cal passar comptes a final de curs i opta per esperar a fer públic el seu full de ruta fins que no s'hagi resolt definitivament la lliga. Com si a hores d'ara no se sabés quants parcials s'han suspès, quina serà la nota final ni què cal fer per redreçar el rumb. O potser és justament aquest el problema, que busca temps on no n'hi ha.

En tot cas, el president del Barça té la determinació de no convocar eleccions, i ahir va confirmar que, com dèiem en la nostra portada, té plena confiança en Andoni Zubizarreta, a les mans del qual deixa la profunda remodelació que necessita la plantilla i la contractació del nou entrenador. Bartomeu també prepara canvis en la junta directiva i en l'estructura organitzativa del club, que anunciarà quan ja no hi hagi cap títol en joc. La determinació del president a esgotar els dos anys de mandat que li queden a aquesta junta directiva és plena. Ell mateix no s'ha cansat de repetir-ho en públic i en privat, i està perfectament legitimat per fer-ho, però ja se sap que en aquest club el garbí gira a tramuntana en un pensament, i que el vent del nord tot ho neteja. En vuit dies tràgics l'equip ha passat de poder guanyar-ho tot a ser un ferm candidat a quedar-se en blanc. Un dilluns del mes de gener passat Sandro Rosell desafiava el jutge de l'Audiencia Nacional que el va imputar pel cas Neymar que el cités a declarar, i el dijous següent, dimitia. En una temporada en què una sorpresa ha superat l'altra –i sempre en negatiu–, ningú no pot assegurar que la determinació de Bartomeu no tingui data de caducitat. Encara que ell no ho vulgui.

Feia deu anys, deu, que el Barça no perdia tres partits oficials seguits, com acaba de passar amb el Granada, l'Atlético i el Madrid. El 18 de gener del 2003 va perdre contra el València al Camp Nou (2-4), el 26 de gener va caure al camp del Celta (2-0) i l'1 de febrer, l'Atlético li va donar una lliçó al Calderón (3-0). L'equip l'entrenava Louis van Gaal, que va ser substituït per Radomir Antic. Dels jugadors de llavors només queden a la plantilla Puyol, Xavi i Iniesta. Era la temporada 2002/03 i el balanç esportiu va ser deplorable: sisens en la lliga, eliminats en la copa en els 32ns de final contra el Novelda i eliminats de la Champions en els quarts de final, contra el Juventus. A la llotja, Joan Gaspart estava determinat a mantenir la presidència heretada del dimissionari Josep Lluís Núñez, fins que dies més tard deixava el lloc a Enric Reyna amb l'encàrrec de convocar eleccions quan no perjudiquessin “la marxa de l'equip”, segons es recull en els diaris del moment. L'estiu del 2003 van arribar les eleccions que va guanyar Joan Laporta, amb Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu a la seva junta. Que quedi clar, però, que qualsevol semblança amb la situació actual és pura casualitat. És, simplement, que les tres derrotes d'aquesta setmana tràgica per al barcelonisme ens han impulsat a mirar pel retrovisor.