Aquesta expressió anglesa que mostra inseguretat és la que em va expressar un seguidor grec després de veure com va el final de la temporada actual per explicar el seu estat d'ànim. El seu i el meu. L'estat d'ànim d'un culer empedreït que va voler fer-me entendre, de forma apassionada, que el model Barça és patrimoni mundial dels veritables seguidors del futbol art, de l'espectacle i l'esportivitat. El Barça no va bé aquest any, em deia. Alhora, em preguntava què feia la directiva per tal d'envoltar Messi i Neymar de nanos ràpids i ambiciosos del planter i de jugadors contrastats. En dir-li que ara ho arreglaran, el seu somriure va anar de galta a galta. Però, si sóc sincer, he de dir que, de confiança, no me'n sobra; més aviat hi desconfio una mica. Els precedents de la feina feta per Zubi no són pas massa bons.

Crec que tots els dirigents del Barça han d'allunyar-se del model yuppie, aquell que representa millor el perfil de fosc constructor de fortuna de totxo, milionari o financer del petroli. Em sembla que els directius han de tornar a moure's de forma més anònima entre la gent, sense tantes càmeres de televisió, tant de màrqueting i, de vegades, glamur sofisticat. Han de respirar afició, la de prop i la de lluny. Aleshores, potser entendran que el bou s'ha d'agafar per les banyes, i si no s'hi atreveixen, deixar lloc a un altre que sí plantaria cara al minotaure.

Són encara majoria les samarretes del Barça, sobretot de Messi i de Neymar, a les zones turístiques més populars del sud d'Europa, però això no s'aguanta sense l'excel·lència. I si Messi i Neymar són cracs en el proper mundial, les samarretes seran l'albiceleste argentina i la canarinha brasilera.

Per cert, si no hi ha dupercopa d'Espanya, tant de bo m'equivoqui, la gira de pretemporada al sud-est asiàtic i al món àrab és obligada. Per a una afició global, cal un club globalitzat.